Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos.
Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob.
I els deia també: «Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda».
«És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit?»
Mn. Àngel CALDAS i Bosch (Salt, Girona, Espanya)Avui, Jesús ens explica el secret del Regne. Fins i tot utilitza una certa ironia per mostrar-nos que “l'energia” interna que té la Paraula de Déu —la pròpia d'Ell—, la força expansiva que ha d'estendre's arreu del món, és com una llum, i que aquesta llum no pot posar-se «sota una mesura o sota el llit» (Mc 4,21).
Us imagineu l'estupidesa humana col·locant l'espelma encesa sota el llit? Cristians amb el llum apagat o bé amb el llum encés amb la prohibició d'il·luminar! Això succeeix quan no posem al servei de la fe la plenitud dels nostres coneixements i del nostre amor. Què n'és d'antinatural el replegament egoista sobre nosaltres mateixos, tot reduint la nostra vida al marc dels nostres interessos personals! Viure sota el llit! Ridículament i tràgicament immòbils: “absents” de l'esperit.
L'Evangeli —al contrari— és una rauxa santa d'Amor apassionat que vol comunicar-se, que necessita “dir-se”, que porta en si una exigència de creixement personal, de maduresa interior, i de servei als altres. «Si dius: Prou!, estàs mort», diu sant Agustí. I sant Josepmaria: «Senyor: que tingui jo pes i mesura en tot..., menys en l'Amor».
«Si algú té orelles per escoltar, que escolti. I els deia: mireu de quina manera escolteu» (Mc 4,23-24). Però, què vol dir “escoltar”?; què hem d'escoltar? És la gran pregunta que ens hem de fer. És l'acte de sinceritat envers Déu que ens exigeix saber realment què volem fer. I per a saber-ho cal escoltar: cal estar atent a les insinuacions de Déu. Cal introduir-se en el diàleg amb Ell. I la conversa posa fi a les “matemàtiques de la mesura”: «En la mesura en què mesureu se us mesurarà, i encara se us hi afegirà. Perquè a aquell qui té li serà donat, i al qui no té, fins allò que té li serà pres» (Mc 4,24-25). Els interessos acumulats de Déu nostre Senyor són imprevisibles i extraordinaris. És una manera d'excitar la nostra generositat.
En Santa Maria hi trobem el millor model de correspondència a la crida de Déu.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Concedeix-me, Senyor, un amor que mai declini, perquè amb ell brilli sempre la meva llum i no s’apagui mai, i les seves flames siguin per a mi foc ardent i pels altres llum brillant» (Sant Columbà, abat)
«Dels obstacles, que perduren en el nostre temps, ens limitarem a citar la falta de fervor, tant més greu quant que ve de dins. Aquesta manca de fervor es manifesta en la fatiga i desil·lusió, en l’acomodació a l’ambient i sobretot en la manca d’alegria i d’esperança» (Sant Pau VI)
«Tota la vida del Crist va ser un ensenyament continu: els seus silencis, els seus miracles, les seves accions, la seva pregària, el seu amor als homes, la seva predilecció pels petits i els pobres, l’acceptació del sacrifici total sobre la creu per la redempció del món, la seva Resurrecció, són l’actuació de la seva paraula i l’acompliment de la Revelació» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 561)
