Avui —bo i continuant amb les paràboles sobre el Regne— entenem que la doctrina del Crist és "llum" per a tot el món. Però, on veiem aquest regnat? Pilats posà aquesta pregunta, però menystingué la resposta... Jesús proclama el Regne "de Déu", no un altre qualsevol: anuncia el Déu vivent, que és capaç d'actuar al món i en la història d'un mode concret.

L'aspecte nou i totalment específic del seu missatge consisteix a què aquesta és l'hora en què Déu —d'una manera que supera qualsevol modalitat precedent— es manifesta en la història com el seu vertader "Senyor", com el viu. La seva sobirania sobrepassa el "moment", va més enllà de la història sencera i la transcendeix. Al mateix temps, però, és quelcom absolutament present: en la litúrgia, al temple i a la sinagoga; en la pregària i vida del creient.

—El vostre poder, Senyor, és silenciós, però constitueix la vertadera sobirania: la glòria del Crist —la glòria humil i disposada a patir— no ha desaparegut... ni desapareixerà.