La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 5 durant l'any
1ª Lectura (Gn 2,4b-9.15-17): Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel no hi havia cap matoll, ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existien homes que poguessin conrear els camps. Llavors nasqué de la terra un doll d'aigua que regà tota l'extensió dels camps, i el Senyor-Déu modelà l'home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat.

Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d'arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. Llavors el Senyor-Déu prengué l'home i el posà al jardí d'Edèn perquè el cultivés i el guardés. El Senyor-Déu donà a l'home aquest manament: «Pots menjar tant com vulguis dels fruits de tots els arbres del jardí, però no mengis el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal. Si un dia en menjaves, no t'escaparàs de la mort».
Salm responsorial: 103
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva!
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que en sou, de gran. Aneu vestit d'esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell.

Tots esperen de la vostra mà que els doneu l'aliment al seu temps; els el doneu, i ells l'arrepleguen, així que obriu la mà, mengen a desdir.

Si els retireu l'alè, expiren i tornen a la pols d'on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,17ba): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 7,14-23): En aquell temps, Jesús convocant una altra vegada la multitud, els deia: «Escolteu-me tots i enteneu: no hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!».()

I quan entrà en la casa, deixant la multitud, els seus deixebles li preguntaren sobre la paràbola. I els diu: «¿També vosaltres esteu sense enteniment? ¿No enteneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot contaminar, perquè no entra en el seu cor, sinó en el ventre, i surt cap a la latrina?». I així declarava purs tots els aliments. I deia: «És allò que surt de l’home que contamina l’home, perquè des de dins, del cor dels homes, en surten pensaments dolents, fornicacions, furts, homicidis, adulteris, avarícies, malignitats, frau, llibertinatge, enveja, blasfèmia, supèrbia, estultícia: totes aquestes coses dolentes procedeixen de dintre i contaminen l’home».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo»

Mn. Norbert ESTARRIOL i Seseras (Lleida, Espanya)

Avui Jesús ens ensenya que tot el que Déu ha fet és bo. És, més aviat, la nostra intenció no recta la que pot contaminar el que fem. Per això, Jesucrist diu: «No hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!» (Mc 7,15). L'experiència de l'ofensa a Déu és una realitat. I amb facilitat el cristià descobreix aquesta petjada profunda del mal i veu un món esclavitzat pel pecat. La missió que Jesús ens encarrega és la de netejar —amb l'ajut de la seva gràcia— totes les contaminacions que les males intencions dels homes han introduït en aquest món.

El Senyor ens demana que tota la nostra activitat humana sigui ben realitzada: espera que en ella hi posem intensitat, ordre, ciència, competència, afany de perfecció, no cercant altra cosa sinó restablir el pla creador de Déu, que tot ho va fer bo amb vista al profit de l'home: «Puresa d'intenció. —La tindràs sempre, si, sempre i en tot, només busques agradar a Déu» (Sant Josepmaria).

Solament la nostra voluntat pot malmetre el pla diví, i cal vigilar per tal que no sigui així. Moltes vegades s'introdueixen la vanitat, l'amor propi, els desànims per la manca de fe, la impaciència per no assolir els resultats esperats, etc. Per això, ens advertia sant Gregori el Gran: «Que no ens sedueixi cap prosperitat falaguera, perquè és un viatger neci el que s'atura en el camí per a contemplar els paisatges amens i s'oblida del punt al que es dirigeix».

Convindrà, per tant, parar atenció en l'oferiment d'obres, mantenir la presència de Déu i considerar freqüentment la filiació divina, de manera que tot el nostre dia —amb oració i treball— prengui força i comenci en el Senyor, i que tot allò que hem començat per Ell arribi al seu terme.

Podem fer grans coses si ens adonem que cadascun dels nostres actes humans és corredemptor quan està unit als actes de Crist.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Que no ens sedueixi cap prosperitat falaguera, perquè és un viatger neci el qui s’atura en el camí per a contemplar els paisatges amens i s’oblida del punt al que es dirigeix» (Sant Gregori el Gran)

  • «En el cor humà és el lloc on es desenvolupa la més íntima i, en certa manera, la més essencial trama de la història» (Sant Joan Pau II)

  • «El cor és l’estança on sóc, on habito (...). És el lloc de la veritat, on escollim la vida o la mort. És el lloc de la trobada, ja que, nosaltres, a imatge de Déu, vivim en relació [amb Ell]: és el lloc de l’aliança» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.563)