La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Ecli 51,12-20): Us enalteixo i us canto lloances, beneeixo el nom del Senyor. Quan era encara un noi, i no m'havia apartat mai del bon camí, ja desitjava amb tot el cor la saviesa. L'he demanada des de petit i continuaré cercant-la fins al darrer moment. Madurava com un raïm primerenc i el meu cor se n'alegrava. Els meus passos seguien la veritat, no he deixat des de jove el seu camí. Vaig escoltar un moment i la vaig rebre, vaig aprendre molta doctrina; m'he honrat de portar el seu jou i enalteixo el qui me l'ha ensenyada. M'he proposat de practicar-la bé, i de no fer-me enrere quan la tingui. L'he abraçada amb tot el cor, mai no li giraré la cara. Me li he donat amb tota l'ànima, mai no me n'apartaré. Les meves mans han obert la seva porta, la tinc als braços i la contemplo.
Salm responsorial: 18
R/. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.
És perfecta la llei del Senyor, i l'ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi, més que l'or a mans plenes; són més dolços que la mel regalimant de la bresca.
Versicle abans de l'Evangeli (Col 3,16-17): Al·leluia. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa. Adreceu per Jesucrist una acció de gràcies a Déu, el Pare. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 11,27-33): En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà de nou a Jerusalem, i tot passejant pel temple, se li acosten els grans sacerdots i els escribes i els ancians, i li deien: «Amb quina potestat fas aquestes coses? O, qui t’ha donat aquesta potestat per fer-les?». I Jesús els diu: «També jo us faré una pregunta; responeu-me i us diré amb quina potestat faig això: ¿El baptisme de Joan era del cel o dels homes? Responeu-me». Però ells reflexionaven dintre seu, dient: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Per què, doncs, no l’heu cregut?”; però si diem: “Dels homes…”». Temien el poble ja que tots tenien Joan veritablement per profeta. I responent, diuen a Jesús: «No ho sabem». I Jesús els diu: «Jo tampoc no us dic amb quina potestat faig això».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Amb quina potestat fas aquestes coses?»

Mn. Antoni BALLESTER i Díaz (Camarasa, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens demana que pensem amb quina intenció anem a veure Jesús. Hi ha qui hi va sense fe, sense reconèixer la seva autoritat: per això, «se li acosten els grans sacerdots i els escribes i els ancians, i li deien: ‘Amb quina potestat fas aquestes coses? O, qui t’ha donat aquesta potestat per fer-les?’» (Mc 11,27-28).

Si no tractem Déu en l'oració, no tindrem fe. Però, com diu sant Gregori el Gran, «quan insistim en l'oració amb tota vehemència, Déu es deté en el nostre cor i recobrem la vista perduda». Si tenim bona disposició, malgrat que estiguem en un error, veient que l'altra persona té raó, acollirem les seves paraules. Si tenim bona intenció, tot i que arrosseguem el pes del pecat, quan fem oració, Déu ens farà comprendre la nostra misèria, per tal que ens reconciliem amb Ell, demanant perdó de tot cor i per mitjà del sagrament de la penitència.

La fe i l'oració van unides. Ens diu sant Agustí que, «si la fe falta, l'oració és inútil. Aleshores, quan preguem, creiem i preguem per tal que no ens manqui la fe. La fe produeix l'oració, i l'oració produeix al seu torn la fermesa de la fe». Si tenim bona intenció, i acudim a Jesús, descobrirem qui és i entendrem la seva paraula, quan ens pregunti: «El baptisme de Joan era del cel o dels homes?» (Mc 11,30). Per la fe, sabem que era del cel, i que la seva autoritat li ve del seu Pare, que és Déu, i d'Ell mateix perquè és la segona Persona de la Santíssima Trinitat.

Perquè sabem que Jesús és l'únic salvador del món, ens adrecem a la seva Mare que també és Mare nostra, bo i desitjant acollir la paraula i la vida de Jesús, amb bona intenció i bona voluntat, per a tenir la pau i l'alegria dels fills de Déu.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El Senyor no va fer res sense comptar amb el seu Pare; d’aquesta manera també vosaltres, no feu res sense comptar amb el vostre bisbe i amb els preveres, ni tracteu d’acolorir com a lloable alguna cosa que feu separadament» (Sant Ignasi d’Antioquia)

  • «La doctrina de Jesús i les seves actuacions només són comprensibles partint del seu contacte immediat amb el Pare» (Benet XVI)

  • «Si la Llei i el temple de Jerusalem van poder ser ocasió de ‘contradicció’ de part de Jesús per a les autoritats religioses d’Israel, va ser, tanmateix, la remissió dels pecats, obra divina per excel·lència, allò que va constituir la veritable pedra d’ensopec» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 587)