La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Tb 1,3; 2,1b-8): Tobit, de la tribu i de la ciutat de Neftalí, era un dels deportats del temps de Salmanàsar, rei dels assiris. Entre els deportats, ell no es va desviar mai del bon camí.

Un dia de festa solemne del Senyor, quan hi havia a casa un bon dinar, Tobit digué al seu fill: «Corre, invita alguns bons israelites de la nostra tribu, perquè ens hi acompanyin». El fill de Tobit sortí a complir l'encàrrec, però tornà amb la notícia que hi havia en una plaça el cos d'un israelita assassinat.

Immediatament Tobit s'aixecà de taula, i, deixant el dinar, va anar dejú fins al lloc on era el cadàver, d'amagat se'l va endur cap a casa per donar-li sepultura secretament després de pondre's el sol. Després es va entaular amb el dolor i el temor a l'ànima, tot meditant les paraules que el Senyor havia dit per boca del profeta Amós: «Canviaré en dol les vostres festes i en lamentacions els vostres cants». I així que el sol es va pondre, Tobit se n'anà a enterrar el mort. Tots els seus familiars ho reprovaven, i li deien: «Encara enterres morts, després que per això et van condemnar i que amb prou feines te n'has escapat?». Però Tobit, que tenia més temor de Déu que no del rei, s'enduia els cossos dels morts, els guardava de dia amagats a casa, i en plena nit els donava sepultura.
Salm responsorial: 111
R/. Feliç l'home que venera el Senyor.
Feliç l'home que venera el Senyor i estima de cor els seus preceptes. La seva descendència serà gran al país, serà beneït el llinatge dels justos.

A casa seva hi ha riquesa i abundància, la seva bondat consta per sempre. L'home just, compassiu i benigne, és llum que apunta en la fosca.

Sortós l'home que presta de bon grat, que disposa a consciència els seus afers. El just no caurà mai, i deixarà un record inesborrable.

Versicle abans de l'Evangeli (Ap Cf. Ap 1,5): Al·leluia. Jesucrist, testimoni fidel, el primer ressuscitat d'entre els morts; vós ens heu estimat i ens heu alliberat dels nostres pecats amb la vostra sang. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 12,1-12): En aquell temps, Jesús es posà a parlar-los en paràboles: «Un home plantà una vinya i la voltà d’una tanca i hi excavà un cup i hi edificà una torre, i l’arrendà a uns agricultors i se n’anà del país. I al seu temps envià als agricultors un servent a fi de rebre dels agricultors els fruits de la vinya. Però ells, agafant-lo, l’apallissaren i el despatxaren amb les mans buides. I novament els envià un altre servidor, i el feriren al cap i l’ultratjaren. I n’envià un altre i el mataren; i molts d’altres: a uns els colpejaren, a d’altres els mataren. Encara en tenia un, el fill estimat, i els l’envià, dient: «“El meu fill, el respectaran”. Però els agricultors es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: veniu, matem-lo i serà nostra l’heretat”. I agafant-lo, el mataren i el tragueren fora de la vinya. Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà i farà perdre els agricultors, i donarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit aquesta Escriptura: La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?».

I tractaven d’agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè entengueren que per ells havia dit aquesta paràbola. I deixant-lo, se n’anaren.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Envià als agricultors un servent a fi de rebre dels agricultors els fruits de la vinya»

Fr. Alphonse DIAZ (Nairobi, Kenya)

Avui, el Senyor ens convida a passejar per la seva vinya: «Un home plantà una vinya (...) l’arrendà a uns agricultors» (Mc 12,1). Tots som arrendataris d'aquesta vinya. La vinya és el nostre propi esperit, l'Església i el món sencer. Déu vol fruits de nosaltres. Primer, la nostra santedat personal; després, un constant apostolat entre els nostres amics, als quals el nostre exemple i la nostra paraula els animi a apropar-se cada dia més al Crist; finalment, el món, que es convertirà en un millor lloc per a viure, si santifiquem el nostre treball professional, les nostres relacions socials i el nostre deure envers el bé comú.

Quina classe d'arrendataris som? Dels qui treballen dur, o dels qui s'irriten quan l'amo envia els seus servents a cobrar-nos el lloguer? Podem oposar-nos als qui tenen la responsabilitat d'ajudar-nos a proporcionar els fruits que Déu espera de nosaltres. Podem posar objeccions als ensenyaments de la Santa Mare Església i del Papa, dels bisbes, o potser, més modestament, dels nostres pares, del nostre director espiritual, o d'aquell bon amic que està intentant ajudar-nos. Podem, fins i tot, esdevenir agressius, i provar de ferir-los o, fins “matar-los” mitjançant la nostra crítica i comentaris negatius. Hauríem d'examinar-nos a nosaltres mateixos sobre els motius reals d'aquesta positura. Potser necessitem una coneixença més profunda de la nostra fe; potser hem d'aprendre a conèixer-nos millor, a efectuar un millor examen de consciència, per tal de poder descobrir les raons per les que no volem produir fruits.

Demanem a la Nostra Mare Maria el seu ajut per a poder treballar amb amor, sota el guiatge del Papa. Tots podem ser “bons pastors” i “pescadors” d'homes. «Aleshores, anem i demanem al Senyor que ens ajudi a portar fruit, un fruit que romangui. Només així aquesta vall de llàgrimes es transformarà en un jardí de Déu» (Benet XVI). Nosaltres podríem apropar a Jesucrist el nostre esperit, el dels nostres amics, o el del món sencer, només que llegíssim i meditéssim els ensenyaments del Sant Pare i provéssim de posar-los en pràctica.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Dolç Jesús, en quin estat et veig! Mansoi i afectuós, únic Salvador de les nostres velles ferides, ¿qui et va conduir a sofrir aquestes ferides, no només cruels sinó també ignominioses? Dolça vinya, bon Jesús!» (Sant Bonaventura)

  • «Ell ens ha cridat amb amor, ens protegeix. Però després ens dóna la llibertat, ens dóna tot aquest amor ‘en lloguer’. És com si ens digués: Cuida i custodia tu el meu amor com jo et custodio a tu. És el diàleg entre Déu i nosaltres: custodiar l’amor» (Francesc)

  • «‘La criatura sense el Creador s’esvaeix’ (Concili Vaticà II). Vet aquí per què els creients saben que l’amor de Crist els empeny a irradiar la llum del Déu vivent a tots els qui l’ignoren o el refusen» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 49)