La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 20 de durant l'any
1ª Lectura (Rt 1,1.3-6.14b-16.22): En temps dels jutges hi hagué fam en el país. Un home de Bet-Lèhem de Judà anà a viure al camp de Moab amb la seva dona i els seus dos fills. Ell es deia Elimèlec, i la seva dona, Noemí. Elimèlec va morir i ella quedà sola amb els dos fills. Els va casar amb dues noies moabites, Orfà i Rut, i van viure allà uns deu anys, però els fills també van morir, i Noemí quedà sense fills ni marit.

Noemí sentí a dir que el Senyor ja havia donat pa al seu poble, i se'n tornà del camp de Moab amb les seves dues nores. Orfà besà la seva sogra i se'n tornà a Moab, però Rut no se'n volgué separar. Noemí li deia: «Mira com la teva cunyada se'n torna i es queda amb el seu poble i els seus déus: vés-te'n amb la teva cunyada». Però Rut li contestà: «No insisteixis més perquè t'abandoni i em separi de tu. No, jo aniré on tu vagis i viuré on tu visquis: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu». Així tornà Noemí del camp de Moab amb Rut, la seva nora moabita. Arribaren a Bet-Lèhem quan començava la collita de l'ordi.
Salm responsorial: 145
R/. Lloa el Senyor, ànima meva.
Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob; espera en el Senyor, el seu Déu, que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs.

El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 24,4.5): Al·leluia. Déu meu, feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 22,34-40): En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar als saduceus, es reuniren tots plegats. I un d’ells, doctor de la Llei, l’interrogà amb intenció de temptar-lo: «Mestre, quin és el gran manament en la Llei?». I li digué: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment: aquest és el gran i primer manament. I el segon és semblant a aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos manaments tota la Llei en depèn, i els Profetes».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Estimaràs el Senyor... Estimaràs el teu proïsme»

Mn. Pere CALMELL i Turet (Barcelona, Espanya)

Avui, el mestre de la Llei li pregunta a Jesús «Quin és el gran manament en la Llei?» (Mt 22,36), el més important, el primer. La resposta, en canvi, parla d'un primer manament i d'un segon, que «és semblant» (Mt 22,39). Dues anelles inseparables que són una sola cosa. Inseparables, però una primera i una segona, una d'or i l'altra d'argent. El Senyor ens porta fins a la profunditat de la catequesi cristiana, perquè «D’aquests dos manaments tota la Llei en depèn, i els Profetes» (Mt 22,40).

Heus aquí la raó de ser del comentari clàssic dels dos pals de la Creu del Senyor: el que està clavat a terra és la verticalitat, que mira cap el cel envers Déu. El travesser representa l'horitzontalitat, el tracte amb els nostres iguals. També en aquesta imatge hi ha un primer i un segon. L'horitzontalitat estaria a nivell de terra si abans no poséssim un pal dret, i com més vulguem aixecar el nivell del nostre servei als altres —l'horitzontalitat— més alt haurà de ser el nostre amor a Déu. Si no, fàcilment ve el desànim, la inconstància, l'exigència de compensacions de l'ordre que sigui. Diu sant Joan de la Creu: «Com més estima una ànima, tant més perfecta és en allò que estima; d'aquí s'esdevé que aquesta ànima que ja és perfecta, tota ella és amor i totes les seves accions són amor».

Efectivament, en els sants que coneixem veiem com l'amor a Déu, que saben manifestar-li de moltes maneres, els dóna una gran iniciativa a l'hora d'ajudar el proïsme. Demanem-li avui a la Mare de Déu que ens ompli del desig de sorprendre Nostre Senyor amb obres i paraules d'afecte. Així, el nostre cor serà capaç de descobrir com sorprendre amb algun detall simpàtic als qui viuen i treballen al costat nostre, i no solament en els dies assenyalats, que això ho sap fer qualsevol. Sorprendre!: forma pràctica de pensar menys en nosaltres mateixos.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Tu em preguntes per quina raó i amb quin mètode o mesura Déu ha de ser estimat. Jo responc: la raó per a estimar Déu és Déu; el mètode i la mesura és estimar-lo sense mètode ni mesura» (Sant Bernat)

  • «Res s’ha d’oposar al servei de Déu. Aquest “sotmetiment” a Déu no és destructiu de la criatura. La creació està de tal manera configurada que convida a aquesta adoració. El ritme de la nostra vida només vibra correctament si està imbuït d’aquesta força» (Benet XVI)

  • «(...) L’adoració del Déu únic allibera l’home de replegar-se en ell mateix i de l’esclavitud del pecat i de la idolatria del món» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.097)