Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Antíoc cregué que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i sospità que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més petit de tots, el rei mirà de persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i fins i tot li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veient que el noi no en feia cas, el rei cridà la mare i li demanava que l'aconsellés per salvar-li la vida. Tant la pregà, que finalment ella accedí a parlar al seu fill. S'inclinà, doncs, i, burlant-se del tirà cruel, li digué en la seva llengua: «Fill meu, compadeix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meves entranyes, et vaig alletar durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que tens. Et prego, fill meu, que miris el cel i la terra i, en veure tot el que hi ha, t'adonis que Déu ho ha fet tot del no-res, i que també el llinatge dels homes ha estat fet igualment. No tinguis por d'aquest botxí. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort, perquè et pugui recobrar junt amb ells quan Déu es compadirà de nosaltres».
Encara parlava la mare, que el jove digué: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisès donà als nostres pares. Però tu, inventor de tota mena de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs pas de les mans de Déu».
Els meus passos no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per les vostres rutes. Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu; us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Guardeu-me com la nineta dels ulls, protegiu-me a l'ombra de les vostres ales. Jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli us contemplaré fins a saciar-me'n.
I després d’haver dit això, caminava al davant, tot pujant a Jerusalem.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Negocieu mentre vinc»
P. Pere SUÑER i Puig SJ (Barcelona, Espanya)Avui, l'Evangeli ens proposa la paràbola de les mines: una quantitat de diners que aquell noble va repartir entre els seus servents, abans de marxar de viatge. Primer, fixem-nos en l'ocasió que provoca la paràbola de Jesús. Ell anava “pujant” a Jerusalem, on l'esperava la passió i la conseqüent resurrecció. Els deixebles «pensaven que es manifestaria el regne de Déu de seguida» (Lc 19,11). És en aquestes circumstàncies que Jesús proposa aquesta paràbola. Amb ella, Jesús ens ensenya que hem de fer rendir els dons i qualitats que Ell ens ha donat, millor dit, que ens ha deixat a cadascú. No són “nostres” de manera que en puguem fer el que volem. Ell ens els ha deixat per tal que els fem rendir. Els qui han fet rendir les mines —més o menys— són lloats i premiats pel seu Senyor. És el servent gandul, que va guardar els diners en un mocador sense fer-los rendir, el que és blasmat i comdemnat.
El cristià, doncs, ha d'esperar —és clar!— la tornada del seu Senyor, Jesús. Però amb dues condicions, si vol que la trobada sigui amistosa. La primera és que defugi la curiositat malsana de voler saber l'hora de la tornada solemne i victoriosa del Senyor. Vindrà, diu en un altre lloc, quan menys ho pensem. Fora, doncs, cabòries sobre això. Esperem amb esperança, però en una espera confiada sense malsana curiositat. La segona és que no perdem el temps. L'espera de l'encontre i del final joiós no pot ser excusa per a no prendre'ns seriosament el moment present. Precisament, perquè la joia i el goig de l'encontre final serà tant millor quant sigui l'aportació que cadascú hagi fet per a la causa del regne en la vida present.
No manca, tampoc aquí, el greu advertiment de Jesús als que es rebel·len contra Ell: «I pel que fa a aquells enemics meus que no volgueren que regnés sobre ells, porteu-los aquí i mateu-los davant meu!» (Lc 19,27).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Quan el cristià mata el seu temps en la terra, es posa en perill de matar el seu Cel» (Sant Josepmaria)
«Qualsevol ambient, també el més llunyà i impracticable, pot convertir-se en un lloc on fer rendir els talents. No existeixen situacions o llocs exclosos a la presència i al testimoniatge cristià» (Francesc)
«(...) Cada home es constitueix ‘hereu’, rep uns ‘talents’ que enriqueixen la seva identitat i que ell ha de fer fructificar. Amb raó, cada persona es deu amb abnegació a les comunitats de què forma part (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.880)
10 de novembre
Diumenge 32 (B) de durant l'any
Video de l’Evangeli i comentari
_______