1ª Lectura (2M 7,1.20-31): En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d'assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l'espai d'un sol dia contemplà com morien els set fills, i per la seva esperança en el Senyor, ho suportà sense descoratjar-se. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d'home a les seves reflexions de mare, els encoratjava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparèixer en les meves entranyes, ni sóc jo qui us va donar l'alè i la vida, o va formar l'organisme de cada un de vosaltres. El creador del món és el qui modela els homes abans de néixer i sap com s'ha format cadascun; ell us retornarà bondadosament l'alè i la vida, recordant que ara, per amor a les seves lleis, no us planyeu vosaltres mateixos».

Antíoc cregué que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i sospità que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més petit de tots, el rei mirà de persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i fins i tot li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veient que el noi no en feia cas, el rei cridà la mare i li demanava que l'aconsellés per salvar-li la vida. Tant la pregà, que finalment ella accedí a parlar al seu fill. S'inclinà, doncs, i, burlant-se del tirà cruel, li digué en la seva llengua: «Fill meu, compadeix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meves entranyes, et vaig alletar durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que tens. Et prego, fill meu, que miris el cel i la terra i, en veure tot el que hi ha, t'adonis que Déu ho ha fet tot del no-res, i que també el llinatge dels homes ha estat fet igualment. No tinguis por d'aquest botxí. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort, perquè et pugui recobrar junt amb ells quan Déu es compadirà de nosaltres».

Encara parlava la mare, que el jove digué: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisès donà als nostres pares. Però tu, inventor de tota mena de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs pas de les mans de Déu».