La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 8 de durant l'any
1ª Lectura (1Pe 1,10-16): Estimats, els profetes que vaticinaren sobre la gràcia que Déu us ha fet ja havien indagat i esbrinat sobre aquesta salvació, i es preguntaven a quins moments es referia l'Esperit de Crist que tenien en ells, quan els feia predir la passió i la glòria que vindria després. Déu els havia revelat que allò que els confiava no anava destinat a ells, sinó a vosaltres. Ara, doncs, us ho han anunciat els qui us han dut la Bona Nova, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Els mateixos àngels es deleixen per contemplar-ho. Per això, sigueu sobris i estigueu sempre a punt, esperant fermament la gràcia que Déu us donarà el dia que es revelarà Jesucrist. Porteu-vos com a fills obedients, no us emmotlleu a les passions que us dominaven, quan encara no coneixíeu la veritat. Aquell qui us ha cridat és sant; per això també vosaltres heu de ser sants en tot el vostre estil de viure, ja que l'Escriptura diu: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant».
Salm responsorial: 97
R/. El Senyor ha revelat la seva ajuda.
Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d'alegria.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 10,28-31): En aquell temps, Pere començà a dir-li [a Jesús]: «Mira que nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit». Diu Jesús: «En veritat us dic: no hi ha ningú que deixi casa, o germans o germanes, o mare o pare, o fills, o camps a causa de mi i de l’evangeli, que no rebi cent vegades ara, en aquest temps, en cases i germans i germanes i mares i fills i camps, enmig de persecucions, i en el segle venidor la vida eterna. I molts primers seran últims, i últims primers».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No hi ha ningú que deixi casa a causa de mi i de l’evangeli, que no rebi cent vegades ara, en aquest temps, i en el segle venidor la vida eterna»

Mn. Jordi SOTORRA i Garriga (Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui, com aquell amo que anava cada matí a la plaça a cercar treballadors per a la seva vinya, el Senyor cerca deixebles, seguidors, amics. La seva crida és universal. És una oferta fascinant! El Senyor ens fa confiança. Però posa una condició per a ser deixebles, condició que ens pot desanimar: «A causa de mi i de l’evangeli» cal deixar «casa, o germans o germanes, o mare o pare, o fills, o camps» (Mc 10,29).

No hi ha contrapartida? No hi haurà recompensa? Això ens aportarà algun benefici? Pere, en nom dels Apòstols, recorda al Mestre: «Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit» (Mc 10,28), com volent dir: què en traurem?

La promesa del Senyor és generosa: «Rebi cent vegades ara, (...) i en el segle venidor la vida eterna» (Mc 10,30). Ell no es deixa guanyar en generositat. Però hi afegeix: «També persecucions». Jesús és realista i no vol enganyar. Ser deixeble seu, si ho som de debò, ens portarà dificultats, problemes. Jesús, però, considera les persecucions i les dificultats un premi, ja que ens ajuden a créixer, si les sabem acceptar i viure com una ocasió de guanyar en maduresa i responsabilitat. Tot allò que és motiu de sacrifici ens fa semblants a Jesucrist que ens salva per la seva mort en la Creu.

Sempre estem a temps per a revisar la nostra vida i apropar-nos més a Jesucrist. Aquests temps i tot temps ens permeten —per mitjà de la pregària i dels sagraments— esbrinar si entre els deixebles que Ell cerca hi som nosaltres, i veure també quina ha de ser la nostra resposta a aquesta crida. Al costat de respostes radicals (com la dels Apòstols) n'hi ha d'altres. Per a molts, “deixar casa, germans i germanes, pare o mare...” voldrà dir deixar tot allò que ens impedeix de viure en profunditat l'amistat amb Jesucrist i, com a conseqüència, de ser-ne els seus testimonis davant del món. I això és urgent, no et sembla?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «‘Doncs jo us asseguro que ningú hi ha...’. Això no vol dir que abandonem els nostres pares, deixant-los sense auxili, ni que ens separem de les nostres dones, sinó que preferim l’honor de Déu a tot el que és perible» (Sant Beda el Venerable)

  • «No hi ha dubte que les formes concretes de seguir el Crist estan graduades per Ell mateix segons les condicions, les possibilitats, les missions, els carismes de les persones i dels grups» (Sant Joan Pau II)

  • «Els cristians, perquè són els membres del Cos del qual el Crist és el Cap (cf. Ef 1,22), contribueixen a l’edificació de l’Església amb la constància de les seves conviccions i dels seus costums. L’Església creix, augmenta i es desenrotlla amb la santedat dels seus fidels, fins que es constitueixi ‘en l’estat d’home perfecte, en el complet desenrotllament del Crist’ (Ef 4,13)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.045)