Avui considerem que la salvació requereix obrir-se amb fe a la gràcia del Crist, el qual, nogensmenys, posa una condició exigent: «Vine i segueix-me» (Mc 10,21). Els sants han tingut la humilitat i la valentia de respondre "sí", i han renunciat a tot per tal d'esdevenir els seus amics. El seu únic tresor és al cel: Déu.

Capir això és fruit de la saviesa, més preuada que la plata i l'or. És un do que ve de Déu i s'obté amb la pregària. Aquesta saviesa no ha romàs lluny de l'home, s'ha apropat al seu cor, tot prenent forma en la Llei de la primera Aliança segellada entre Déu i Israel. Aquesta Llei la donà Moisès: és necessària, però no suficient..., perquè la salvació —la santedat— ve de la gràcia per mitjà de Jesucrist.

—Pere i els altres Apòstols, i innombrables amics de Déu, han recorregut aquest itinerari evangèlic, que és exigent però curulla el cor, i reberen "cent vegades més"..., perquè per a Déu no hi ha impossibles.