Avui, Diumenge XV (B) de durant l'any, llegim a l'Evangeli que Jesús envia els Dotze, de dos en dos, a predicar. Fins ara han acompanyat el Mestre pels camins de Galilea, però ha arribat l'hora de començar la difusió de l'Evangeli, la Bona Nova: la notícia que el nostre Pare Déu ens estima amb un amor infinit i que ens ha portat a la vida per a fer-nos feliços per tota l'eternitat. Aquesta notícia és per a tothom. Ningú no ha de quedar al marge de l'ensenyament alliberador de Jesús. Ningú no queda exclòs de l'Amor de Déu. Cal arribar a l'últim racó del món. Cal anunciar el goig de la salvació plena i universal, per mitjà de Jesucrist, el Fill de Déu fet home per nosaltres, mort i ressuscitat i present activament en l'Església.

Equipats amb «potestat contra els esperits immunds» (Mc 6,7) i amb un bagatge quasi inexistent —«No portessin per al camí si no era un bastó solament: ni pa, ni sarró, ni monedes a la faixa; sinó calçats amb sandàlies, i que no portessin dues túniques» (Mc 6,8)— inicien la missió de l'Església. L'eficàcia de la seva predicació evangelitzadora no vindrà d'influències humanes o materials, sinó del poder de Déu i de la sinceritat, de la fe i del testimoni de vida del predicador. «Tot l'impuls, l'energia i l'entrega dels evangelitzadors provenen de la font que és l'amor de Déu infós en els nostres cors amb el do de l'Esperit Sant» (Joan Pau II).

Havent encetat el segle XXI, la Bona Notícia no ha arribat encara a tot arreu, ni amb la intensitat que calia. S'ha de predicar la conversió, s'ha de vèncer molts esperits malignes.

Els qui hem rebut la Bona Notícia, ho sabem valorar? En som conscients? En som agraïts? Sentim-nos enviats, missioners, urgits a predicar amb l'exemple i, si cal, amb la paraula perquè la Bona Nova no manqui als qui Déu ha posat en el nostre camí.