Avui, amb aquest breu Evangeli, assaborim el bon esperit del poble senzill que —admirat per la figura del Crist— s'expressa d'una forma espontània per boca d'una dona: «Benaurat el ventre que et va portar i els pits que vas mamar!» (Lc 11,27). Aquesta floreta que a través del Crist s'adreça a Maria, el Senyor l'accepta complagut, però prefereix afegir-hi quelcom: «Benaurats més aviat els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!» (Lc 11,28).

Es podria dir que s'afegeix una nova benaurança, la de la Paraula, que constitueix alhora una nova floreta per a Maria Santíssima, aquesta vegada de part del seu Fill. Perquè Ella fou la primera que escoltà i acceptà la Paraula de Déu en l'anunci de l'Àngel amb el seu “fiat” incondicional. El seu «Que es faci en mi segons la teva paraula» (Lc 1,38) fou un assentiment de fe que obrí tot un món de salvació. Tal com diu sant Ireneu, «tot obeint, es convertí en causa de salvació per a si mateixa i per a tot el gènere humà».

Aquesta benaurança de la Paraula ens recorda també aquell altre passatge evangèlic, en què Jesús anomena com a familiar d'Ell tot el qui escolta la Paraula de Déu i la posa en pràctica: «La meva mare i els meus germans són aquells qui escolten la paraula de Déu i la practiquen» (Lc 8,21).

Maria és Mare de l'Església. Maria és Mare de tots els qui sincerament accepten la Paraula de Déu, i proven de complir-la alegrement com a fills d'Ella. L'alçada que la Mare de Déu assoleix en la fe, mitjançant l'escolta i la pràctica de la Paraula de Déu, la converteix en un clar exemple de fe per al deixeble del Crist. La figura de Maria ens ensenya que creure en la Paraula de Déu (escoltar-la i practicar-la) suposa un canvi radical en la nostra vida quotidiana.