La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous III de Pasqua

1ª Lectura (Ac 8,26-40): En aquells dies, un àngel del Senyor digué a Felip: «Vés-te'n al sud, al camí del desert de Jerusalem a Gaza». Felip se n'hi anà, i trobà un etíop que, en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. Era un alt funcionari i tresorer de Candaca, la reina dels etíops. Havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem i ara se'n tornava. L'Esperit digué a Felip: «Avança't fins en aquest carruatge». Felip alleugerí el pas, el sentí que llegia el profeta Isaïes i li preguntà: «Entens això que estàs llegint?». El funcionari li va respondre: «Com ho he d'entendre, si ningú no m'orienta?». Llavors invità Felip que s'assegués amb ell dalt el seu carruatge.

La pàgina de l'Escriptura que llegia era aquesta: «Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca. Se l'han endut de la presó i del tribunal, i qui es preocupa de la seva sort? Perquè fou segat d'entre els qui viuen». El funcionari va demanar a Felip: «Em podries explicar si aquí el profeta parla d'ell o d'algun altre?». Aleshores Felip, començant per aquest punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús. Pel camí van arribar en un lloc on hi havia aigua, i el funcionari li digué: «Aquí tenim aigua. Per què no m'hi podries batejar?». Van parar el carruatge, van baixar tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. Quan van sortir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà Felip. El funcionari reial ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. Felip es trobà a Asdod i predicava l'evangeli per les poblacions on passava fins a arribar a Cesarea.
Salm responsorial: 65
R/. Aclama Déu, tota la terra.
Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir el vostre crit de lloança; Déu ens preserva la vida i manté segurs els nostres peus.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Mentre jo l'invocava, ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m'ha negat el seu amor.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,51-52): Al·leluia. Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor; qui menja aquest pa viurà per sempre. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 6,44-51): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

«Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel»

Mn. Pere MONTAGUT i Piquet
(Barcelona, Espanya)

Avui cantem al Senyor de qui ens ve la glòria i el triomf. El Ressuscitat es presenta a la seva Església amb aquell «Jo sóc el qui sóc» que l'identifica com a font de salvació: «Jo sóc el Pa que dóna la vida» (Jn 6,48). En acció de gràcies, la comunitat aplegada entorn del Vivent el coneix amorosament i accepta la instrucció de Déu, reconeguda ara com ensenyament del Pare. Crist, immortal i gloriós, torna a recordar-nos que el Pare és l'autèntic protagonista de tot. Els qui l'escolten i creuen viuen en comunió amb el qui ve de Déu, amb l'únic que l'ha vist i, així, la fe és el començament de la vida eterna.

El pa viu és Jesús. No és un menjar que assimilem per a nosaltres sinó que ens assimila. Ell ens fa tenir fam de Déu, set d'escoltar la seva Paraula que és goig i alegria del cor. L'Eucaristia és anticipació de la glòria celestial: «Partim un mateix pa, que és remei d'immortalitat, antídot per a no morir, per a viure per sempre en Jesucrist» (Sant Ignasi d'Antioquia). La comunió amb la carn del Crist ressuscitat ens ha d'acostumar a tot allò que baixa del cel, és a dir, a demanar, a rebre i a assumir la nostra veritable condició: estem fets per a Déu i només Ell sacia plenament el nostre esperit.

Però aquest pa viu no només ens farà viure un dia més enllà de la mort física, sinó que ens és donat ara «perquè doni vida al món» (Jn 6,51). El designi del Pare, que no ens ha creat per a morir, està lligat a la fe i a l'amor. Vol una resposta actual, lliure i personal, a la seva iniciativa. Cada vegada que mengem aquest pa, endinsem-nos en l'Amor mateix! Ja no vivim per a nosaltres mateixos, ja no vivim en l'error. El món encara és preciós perquè hi ha qui continua estimant-lo fins a l'extrem, perquè hi ha un Sacrifici del qual es beneficien fins i tot els qui l'ignoren.