Avui, les paraules de Jesús revelen com podem "alimentar-nos" de Déu i viure d'Ell: Déu esdevé "pa" per a nosaltres, abans de res, en l'encarnació del Logos (la Imatge de Déu, el Fill de Déu). La Paraula s'ha fet carn! El Logos esdevé un de nosaltres i entra així en el nostre àmbit, en allò que ens resulta accessible.

Però per damunt de l'encarnació de la Paraula, cal encara un pas més, que Jesús esmenta en les paraules finals del seu sermó: la seva carn és vida "per al" món (cf. 6,51). Amb això al•ludeix, més enllà de l'acte de l'encarnació, l'objectiu interior i la seva darrera realització: el lliurament que Jesús fa de si mateix fins a la mort i el misteri de la Creu.

—Jesús esdevé home per a lliurar-se i ocupar el lloc del sacrifici dels animals, que solament podien ser el gest d'un anhel, però no una resposta. En definitiva, el Pa conté el misteri de la passió.