La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres III de Pasqua

1ª Lectura (Ac 9,1-20): En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violències i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum que venia del cel; tot seguit caigué a terra i sentí una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em persegueixes?». Ell respongué: «Qui sou, Senyor?». Li digué: «Jo sóc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran què has de fer». Els homes que anaven amb ell s'havien aturat muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc.

Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: «Ananies». Ell respongué: «Aquí em teniu, Senyor». El Senyor li digué: «Vés a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista». Ananies replicà: «Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom». El Senyor li digué: «Vés-hi, que aquest home és el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom».

Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué aliment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu.
Salm responsorial: 116
R/. Aneu, anuncieu l'evangeli per tot el món.
Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 5,56): Al·leluia. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell, diu el Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 6,52-59): En aquell temps, els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre». Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.

«Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres»

Mn. Àngel CALDAS i Bosch
(Salt, Girona, Espanya)

Avui, Jesús fa tres afirmacions cabdals, com ara: que hom ha de menjar la carn del Fill de l'home i beure la seva sang; que si no es combrega no es pot tenir vida; i que aquesta vida és la vida eterna i és la condició per a la resurrecció (cf. Jn 6,53.58). No hi ha res en l'Evangeli tan clar, tan rotund i tan definitiu com aquestes afirmacions de Jesús.

No sempre els catòlics estem a l'alçada del que mereix l'Eucaristia: a voltes, hom pretén “viure” sense les condicions de vida assenyalades per Jesús i, no obstant això, com ha escrit Joan Pau II, «l'Eucaristia és un do massa gran per admetre ambigüitats i reduccions».

“Menjar per a viure”: menjar la carn del Fill de l'home per a viure com el Fill de l'home. Aquest menjar s'anomena “comunió”. És un “menjar”, i diem “menjar” per tal que resti clara la necessitat de l'assimilació, de la identificació amb Jesús. Hom combrega per a mantenir la unió: per a pensar com Ell, per a parlar com Ell, per a estimar com Ell. Als cristians ens feia falta l'encíclica eucarística de Joan Pau II, L'Església viu de l'Eucaristia. És una encíclica apassionada: és “foc” perquè l'Eucaristia és ardent.

«Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!» (Lc 22,15), deia Jesús el capvespre del Dijous Sant. Hem de recuperar el fervor eucarístic. Cap altra religió té una iniciativa semblant. És Déu qui davalla fins al cor de l'home per tal d'establir-hi una relació misteriosa d'amor. I des d'aquí es construeix l'Església i es pren part en el dinamisme apostòlic i eclesial de l'Eucaristia.

Estem tocant l'entranya mateixa del misteri, com Tomàs, que palpava les ferides del Crist ressuscitat. Els cristians haurem de revisar la nostra fidelitat al fet eucarístic tal com Crist l'ha revelat i l'Església ens el proposa. I haurem de tornar a viure la “tendresa” envers l'Eucaristia: genuflexions pausades i ben fetes, increment del nombre de comunions espirituals... I, a partir de l'Eucaristia, els homes ens apareixeran sagrats, tal com són. I els servirem amb una renovada tendresa.