Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: «Ananies». Ell respongué: «Aquí em teniu, Senyor». El Senyor li digué: «Vés a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista». Ananies replicà: «Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom». El Senyor li digué: «Vés-hi, que aquest home és el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom».
Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué aliment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre.
Aquestes coses les digué ensenyant a la sinagoga, a Cafarnaüm.
«En veritat, en veritat us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres»
Mn. Àngel CALDAS i Bosch (Salt, Girona, Espanya)Avui, Jesús fa tres afirmacions cabdals, com ara: que hom ha de menjar la carn del Fill de l'home i beure la seva sang; que si no es combrega no es pot tenir vida; i que aquesta vida és la vida eterna i és la condició per a la resurrecció (cf. Jn 6,53.58). No hi ha res en l'Evangeli tan clar, tan rotund i tan definitiu com aquestes afirmacions de Jesús.
No sempre els catòlics estem a l'alçada del que mereix l'Eucaristia: a voltes, hom pretén “viure” sense les condicions de vida assenyalades per Jesús i, no obstant això, com ha escrit Joan Pau II, «l'Eucaristia és un do massa gran per admetre ambigüitats i reduccions».
“Menjar per a viure”: menjar la carn del Fill de l'home per a viure com el Fill de l'home. Aquest menjar s'anomena “comunió”. És un “menjar”, i diem “menjar” per tal que resti clara la necessitat de l'assimilació, de la identificació amb Jesús. Hom combrega per a mantenir la unió: per a pensar com Ell, per a parlar com Ell, per a estimar com Ell. Als cristians ens feia falta l'encíclica eucarística de Joan Pau II, L'Església viu de l'Eucaristia. És una encíclica apassionada: és “foc” perquè l'Eucaristia és ardent.
«Amb un gran desig he desitjat menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans que jo pateixi» (Lc 22,15), deia Jesús el capvespre del Dijous Sant. Hem de recuperar el fervor eucarístic. Cap altra religió té una iniciativa semblant. És Déu qui davalla fins al cor de l'home per tal d'establir-hi una relació misteriosa d'amor. I des d'aquí es construeix l'Església i es pren part en el dinamisme apostòlic i eclesial de l'Eucaristia.
Estem tocant l'entranya mateixa del misteri, com Tomàs, que palpava les ferides del Crist ressuscitat. Els cristians haurem de revisar la nostra fidelitat al fet eucarístic tal com Crist l'ha revelat i l'Església ens el proposa. I haurem de tornar a viure la “tendresa” envers l'Eucaristia: genuflexions pausades i ben fetes, increment del nombre de comunions espirituals... I, a partir de l'Eucaristia, els homes ens apareixeran sagrats, tal com són. I els servirem amb una renovada tendresa.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«El mateix Creador i Senyor de la naturalesa, que fa que la terra produeixi pa, fa també del pa el seu propi Cos (perquè així ho va prometre i té poder per a fer-ho), i el que va convertir l’aigua en vi fa del vi la seva Sang. És la Pasqua del Senyor!» (Sant Gaudenci de Brescia)
«L’Eucaristia segueix sent “signe de contradicció” i no pot menys de ser-ho, perquè un Déu que es fa carn i se sacrifica per la vida del món posa en crisi la saviesa dels homes» (Benet XVI)
«El Senyor ens adreça una invitació apressant a rebre’l en el sagrament de l’Eucaristia: ‘Us ho ben asseguro: si no mengeu la Carn del Fill de l’home i no beveu la seva Sang, no tindreu vida en vosaltres’ (Jn 6,53)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.384)
