Avui, Jesús revela expressament l'abast de la seva encarnació: donar la vida per al món. L'Eucaristia, a més de ser el sagrament de la seva estada entre nosaltres, conté el do del seu sacrifici per a nosaltres.

Això és veu més clarament en el verset 53, on el Senyor fa esment a més de la seva Sang, que Ell ens dóna per a "beure". Aquí no solament resulta evident la referència a l'Eucaristia, sinó que a més es perfila allò en el que es basa: el sacrifici de Jesús que vessa la seva Sang per nosaltres i, d'aquesta manera, surt de Si mateix, per dir-ho així, es vessa, es lliura per a nosaltres. Així, doncs, Encarnació i Creu s'entrecreuen.

—El pa pressuposa que la llavor —el gra de blat— ha caigut a la terra, "ha mort", i que de la seva mort ha crescut després la nova espiga. El pa terrenal pot arribar a ser portador de la presència del Crist perquè duu en si mateix el misteri de la passió, reuneix en si mort i resurrecció.