La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns IV (A) de Pasqua

1ª Lectura (Ac 11,1-18): En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que fins i tot els pagans havien acceptat la paraula de Déu, i, quan Pere va pujar a Jerusalem, els convertits del judaisme el censuraven perquè havia entrat a casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells. Pere aleshores s'explicà d'aquesta manera: «Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig veure en èxtasi una cosa, com un gran llençol, que davallava penjat del cel per les quatre puntes i se'm posava al davant. M'hi vaig fixar amb molta atenció: hi havia tota mena de quadrúpedes, de feres, rèptils i ocells. Llavors vaig sentir una veu que em deia: ‘Pere, aixeca't, mata i menja’. Però jo vaig respondre: ‘De cap manera, Senyor: mai no he menjat res del que la Llei té per profà i per impur’. La veu del cel em va dir: ‘No tinguis per impur el que Déu ha fet pur’. Això es va repetir tres vegades, i després s'ho van endur de nou enlaire.

»A continuació van arribar, a la casa on érem, tres homes enviats de Cesarea per veure'm. L'Esperit va dir-me que anés amb ells sense cap mena d'escrúpol. Em van acompanyar també aquests sis germans, vam entrar tots a la casa d'aquell home, i ell ens va explicar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: ‘Fes cridar Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que us ha de salvar a tu i a tots els de casa teva’. Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant baixà sobre ells igual que sobre nosaltres a la primeria, i em vaig recordar aleshores d'allò que deia el Senyor: ‘Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant’. Si Déu, doncs, els concedia el mateix do que a nosaltres, perquè van creure en Jesucrist, el Senyor, qui era jo per oposar-m'hi?». En sentir tot això, els convertits del judaisme s'apaivagaren i glorificaven Déu tot dient: «Pel que veiem, Déu ha fet també als pagans la gràcia de poder-se convertir i d'obtenir la vida».
Salm responsorial: 41
R/. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida.
Com la cérvola es deleix per l'aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré veure Déu cara a cara?

Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn; que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu.

I m'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,14): Al·leluia. Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor; jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 10,11-18): En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles.

Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare».

«Jo sóc el bon pastor»

+ Mn. Josep VALL i Mundó
(Barcelona, Espanya)

Avui, ens diu Jesús: «Jo sóc el Bon Pastor» (Jn 10,11). Tot comentant sant Tomàs d'Aquino aquesta afirmació, escriu que «és evident que el títol de “pastor” convé al Crist, ja que de la mateixa manera que un pastor mena el ramat a la pastura, així també el Crist restaura els fidels amb un nodriment espiritual: el seu propi cos i la seva pròpia sang». Tot començà amb l'Encarnació, i Jesús ho acomplí al llarg de la seva vida, portant-ho a terme amb la seva mort redemptora i la seva resurrecció. Després de ressuscitat, va confiar aquest pasturatge a Pere, als Apòstols i a l'Església fins a la fi dels temps.

A través dels pastors, Crist dóna la seva Paraula, reparteix la seva gràcia en els sagraments i condueix el ramat cap al Regne: Ell mateix s'entrega com aliment en el sagrament de l'Eucaristia, imparteix la Paraula de Déu i el seu Magisteri, i guia amb sol·licitud el seu Poble. Jesús ha procurat per a la seva Església pastors segons el seu cor, és a dir, homes que, impersonant-lo pel sagrament de l'Orde, lliurin la vida per les seves ovelles, amb caritat pastoral, amb humil esperit de servei, amb clemència, paciència i fortalesa. Sant Agustí parlava sovint d'aquesta feixuga responsabilitat del pastor: «Aquest honor de pastor em té preocupat (...), però allà on m'aterra el fet que sóc per a vosaltres, em consola el fet que estic entre vosaltres (...). Sóc bisbe per a vosaltres, sóc cristià amb vosaltres».

I cadascun de nosaltres, cristians, treballem fent costat als pastors, resem per ells, els estimem i els obeïm. També som pastors per als germans, enriquint-los amb la gràcia i la doctrina que hem rebut, compartint preocupacions i alegries, ajudant tothom de tot cor. Ens desvivim per tots aquells que ens envolten en el món familiar, social i professional fins a donar la vida per tots amb el mateix esperit de Crist, que va venir «no a ser servit sinó a servir» (Mt 20,28).