Avui caiem de genolls davant l'esplendor de la "Llibertat infinita" crucificada. Jesús se'ns presenta com el "bon pastor". No es tracta, però, de paraules boniques: és la realitat! Ell, literalment, dóna la vida per als seus. I ho fa amb la plena llibertat de l'amor.

Jesucrist predigué la seva passió i la sobirania —llibertat— amb què anava a lliurar-se: donà la vida i la recuperà (ressuscità) quan Ell volgué. Això solament pot fer-ho Algú que sigui Déu. La seva mort a la Creu és un acte d'amor: hi és allí perquè vol sacrificar-se pels seus germans. No és un accident, ni una execució. És Déu i actua amb infinita llibertat. Una llibertat, però, viscuda conforme al seu vertader sentit: no per a entretenir-se, sinó per a entregar-se.

—Jesús, Vós abans del Calvari ens regalàreu el vostre sofriment, ara amagat en l'Eucaristia. A Getsemaní podíeu haver vençut els vostres detractors, que varen caure per terra quan escoltaren de Vós "sóc jo"... Però us deixàreu prendre. Porteu-me amb Vós!