Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»A continuació van arribar, a la casa on érem, tres homes enviats de Cesarea per veure'm. L'Esperit va dir-me que anés amb ells sense cap mena d'escrúpol. Em van acompanyar també aquests sis germans, vam entrar tots a la casa d'aquell home, i ell ens va explicar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: ‘Fes cridar Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que us ha de salvar a tu i a tots els de casa teva’. Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant baixà sobre ells igual que sobre nosaltres a la primeria, i em vaig recordar aleshores d'allò que deia el Senyor: ‘Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant’. Si Déu, doncs, els concedia el mateix do que a nosaltres, perquè van creure en Jesucrist, el Senyor, qui era jo per oposar-m'hi?». En sentir tot això, els convertits del judaisme s'apaivagaren i glorificaven Déu tot dient: «Pel que veiem, Déu ha fet també als pagans la gràcia de poder-se convertir i d'obtenir la vida».
Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn; que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu.
I m'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.
I els digué altre cop Jesús: «En veritat, en veritat us dic: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi, són lladres i saltejadors, però les ovelles no els escoltaren. Jo soc la porta: si algú entra per mi se salvarà, i entrarà i sortirà i trobarà pasturatge. El lladre no ve més que per robar, matar i destruir. Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància».
© Albada Editorial / evangeli.net
«El qui hi entra per la porta és pastor de les ovelles. A aquest el porter li obre, i les ovelles senten la seva veu»
Mn. Francesc PERARNAU i Cañellas (Girona, Espanya)Avui continuem considerant una de les imatges més belles i més conegudes de la predicació de Jesús: el bon Pastor, les seves ovelles i la pleta. Tots tenim en el record les figures del bon Pastor que des de petits hem contemplat. Una imatge que era molt estimada pels primers fidels i que forma part ja de l'art sacre cristià del temps de les catacumbes. Quantes coses ens fa evocar aquell pastor jove amb l'ovella ferida sobre les seves espatlles! Moltes vegades ens hem vist nosaltres mateixos representats en aquell pobre animal.
No fa gaires dies hem celebrat la festa de la Pasqua i, una vegada més, hem recordat que Jesús no parlava en un llenguatge figurat quan ens deia que el bon pastor dóna la seva vida per les seves ovelles. Realment ho va fer: la seva vida va ser la penyora del nostre rescat, amb la seva vida va comprar la nostra, gràcies a aquest lliurament nosaltres hem estat rescatats: «Jo soc la porta: si algú entra per mi se salvarà» (Jn 10,9). Trobem aquí la manifestació del gran misteri de l'amor inefable de Déu que arriba fins a aquests extrems inimaginables per salvar a cada criatura humana. Jesús porta fins a l'extrem el seu amor, fins al punt de donar la seva vida. Ressonen encara aquelles paraules de l'Evangeli de sant Joan introduint-nos en els moments de la Passió: «El dia abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d’aquest món al Pare, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a la fi» (Jn 13,1).
D'entre les paraules de Jesús voldria suggerir un aprofundiment en aquestes: «Jo soc el bon pastor i conec les meves, i les meves em coneixen» (Jn 10,14); més encara, «les ovelles senten la seva veu (...) i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu» (Jn 10,3-4). És veritat que Jesús ens coneix, però, ¿podem dir nosaltres que el coneixem prou bé a Ell, que l'estimem i que corresponem com cal?
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«I, qui és el que treu les ovelles sinó Aquell que perdona els pecats, perquè desembarassats de les seves dures cadenes puguin seguir-lo? I quan ha tret fora les seves ovelles, va davant d’elles» (Sant Agustí)
«Sorprenentment, el discurs del pastor no comença amb el “Jo sóc el bon pastor”, sinó amb la imatge de la “porta”. Jesús dóna la pauta als pastors del seu ramat: algú és un bon pastor quan entra a través de Jesús. Així, Jesucrist segueix sent el pastor: el ramat li “pertany” només a Ell» (Benet XVI)
«Déu crida cadascun pel seu nom. El nom de tota persona és sagrat. El nom és la imatge de la persona. Reclama respecte, en senyal de la dignitat d’aquell que el porta» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.158)