La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 4 (B i C) de Pasqua
1ª Lectura (Ac 11,1-18): En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que fins i tot els pagans havien acceptat la paraula de Déu, i, quan Pere va pujar a Jerusalem, els convertits del judaisme el censuraven perquè havia entrat a casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells. Pere aleshores s'explicà d'aquesta manera: «Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig veure en èxtasi una cosa, com un gran llençol, que davallava penjat del cel per les quatre puntes i se'm posava al davant. M'hi vaig fixar amb molta atenció: hi havia tota mena de quadrúpedes, de feres, rèptils i ocells. Llavors vaig sentir una veu que em deia: ‘Pere, aixeca't, mata i menja’. Però jo vaig respondre: ‘De cap manera, Senyor: mai no he menjat res del que la Llei té per profà i per impur’. La veu del cel em va dir: ‘No tinguis per impur el que Déu ha fet pur’. Això es va repetir tres vegades, i després s'ho van endur de nou enlaire.

»A continuació van arribar, a la casa on érem, tres homes enviats de Cesarea per veure'm. L'Esperit va dir-me que anés amb ells sense cap mena d'escrúpol. Em van acompanyar també aquests sis germans, vam entrar tots a la casa d'aquell home, i ell ens va explicar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: ‘Fes cridar Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que us ha de salvar a tu i a tots els de casa teva’. Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant baixà sobre ells igual que sobre nosaltres a la primeria, i em vaig recordar aleshores d'allò que deia el Senyor: ‘Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant’. Si Déu, doncs, els concedia el mateix do que a nosaltres, perquè van creure en Jesucrist, el Senyor, qui era jo per oposar-m'hi?». En sentir tot això, els convertits del judaisme s'apaivagaren i glorificaven Déu tot dient: «Pel que veiem, Déu ha fet també als pagans la gràcia de poder-se convertir i d'obtenir la vida».
Salm responsorial: 41
R/. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida.
Com la cérvola es deleix per l'aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré veure Déu cara a cara?

Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn; que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu.

I m'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,14): Al·leluia. Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor; jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 10,1-10): En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

Per això Jesús continuà: «Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».

«El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: les ovelles escolten la seva veu i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu»

Mn. Francesc PERARNAU i Cañellas (Girona, Espanya)

Avui continuem considerant una de les imatges més belles i més conegudes de la predicació de Jesús: el bon Pastor, les seves ovelles i la pleta. Tots tenim en el record les figures del bon Pastor que des de petits hem contemplat. Una imatge que era molt estimada pels primers fidels i que forma part ja de l'art sacre cristià del temps de les catacumbes. Quantes coses ens fa evocar aquell pastor jove amb l'ovella ferida sobre les seves espatlles! Moltes vegades ens hem vist nosaltres mateixos representats en aquell pobre animal.

No fa gaires dies hem celebrat la festa de la Pasqua i, una vegada més, hem recordat que Jesús no parlava en un llenguatge figurat quan ens deia que el bon pastor dóna la seva vida per les seves ovelles. Realment ho va fer: la seva vida va ser la penyora del nostre rescat, amb la seva vida va comprar la nostra, gràcies a aquest lliurament nosaltres hem estat rescatats: «Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran» (Jn 10,9). Trobem aquí la manifestació del gran misteri de l'amor inefable de Déu que arriba fins a aquests extrems inimaginables per salvar a cada criatura humana. Jesús porta fins a l'extrem el seu amor, fins al punt de donar la seva vida. Ressonen encara aquelles paraules de l'Evangeli de sant Joan introduint-nos en els moments de la Passió: «Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d'aquest món al Pare, Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem» (Jn 13,1).

D'entre les paraules de Jesús voldria suggerir un aprofundiment en aquestes: «Jo sóc el bon pastor, i conec les meves ovelles, i les meves em coneixen a mi» (Jn 10,14); més encara, «les ovelles escolten la seva veu (...) i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu» (Jn 10,3-4). És veritat que Jesús ens coneix, però, ¿podem dir nosaltres que el coneixem prou bé a Ell, que l'estimem i que corresponem com cal?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «I, qui és el que treu les ovelles sinó Aquell que perdona els pecats, perquè desembarassats de les seves dures cadenes puguin seguir-lo? I quan ha tret fora les seves ovelles, va davant d’elles» (Sant Agustí)

  • «Sorprenentment, el discurs del pastor no comença amb el “Jo sóc el bon pastor”, sinó amb la imatge de la “porta”. Jesús dóna la pauta als pastors del seu ramat: algú és un bon pastor quan entra a través de Jesús. Així, Jesucrist segueix sent el pastor: el ramat li “pertany” només a Ell» (Benet XVI)

  • «Déu crida cadascun pel seu nom. El nom de tota persona és sagrat. El nom és la imatge de la persona. Reclama respecte, en senyal de la dignitat d’aquell que el porta» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.158)