La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts IV de Pasqua

1ª Lectura (Ac 11,19-26): En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirena que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als pagans la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I com que la força del Senyor els afavoria, n'hi hagué molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Quan aquesta nova arribà a oïda de la comunitat de Jerusalem, hi enviaren Bernabé. Tan bon punt hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se n'alegrà, i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor, amb cor decidit. I molta gent fou guanyada per al Senyor. Llavors Bernabé se n'anà a Tars a buscar Saule; el trobà i el dugué a Antioquia. Durant un any sencer visqueren amb aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
Salm responsorial: 86
R/. Lloeu el Senyor, tots els pobles.
El Senyor té el palau a la muntanya santa, i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob. S'han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

«Compto Egipte i Babilònia entre els fidels que em coneixen. A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic: ‘Fills de Sió’». Diuen d'ella: «És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada; aquest i aquell altre són fills de Sió».

El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió». I els cantors i els dansaires responen: «De tu brollen totes les meves fonts!».
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 10,22-30): Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l'hivern. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. Llavors els jueus l'envoltaren i li digueren: «Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue'ns-ho obertament». Jesús els respongué: «Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u».

«Jo i el Pare som u»

Mn. Miquel MASATS i Roca
(Girona, Espanya)

Avui veiem Jesús passejant «pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó» (Jn 10,23), durant la festa de la Dedicació a Jerusalem. Aleshores, els jueus li demanen: «Si ets el Messies, digue'ns-ho obertament», i Jesús els contesta: «Us ho he dit, però no ho voleu creure» (Jn 10,24.25).

Només la fe capacita l'home per a reconèixer Jesucrist com el Fill de Déu. Joan Pau II parlava l'any 2000, en l'encontre amb els joves a Tor Vergata, del “laboratori de la fe”. A la pregunta «Qui diu la gent que sóc jo?» (Lc 9,18), hi ha moltes respostes... Però, Jesús passa desprès al pla personal: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Per a contestar correctament aquesta pregunta cal la “revelació del Pare”. Per a respondre com Pere —«Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16)— cal la gràcia de Déu.

Però encara que Déu vol que tothom cregui i se salvi, només els homes humils estan capacitats per acollir aquest do. «On hi ha humilitat, hi ha saviesa», es llegeix en el llibre dels Proverbis (11,2). La veritable saviesa de l'home està en fiar-se de Déu.

Sant Tomás d'Aquino comenta aquest passatge de l'Evangeli tot dient: «Puc veure gràcies a la llum del sol, però si tanco els ulls, no hi veig; però això no és per culpa del sol, sinó per culpa meva».

Jesús els diu que si no creuen, almenys que creguin per les obres que fa, que manifesten el poder de Déu: «Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu» (Jn 10,25).

Jesús coneix les seves ovelles i les seves ovelles escolten la seva veu. La fe porta al tracte amb Jesús en l'oració. Què és l'oració, sinó el tracte amb Jesucrist, que sabem que ens estima i ens condueix al Pare? El resultat i premi d'aquesta intimitat amb Jesús en aquesta vida és la vida eterna, com hem llegit a l'Evangeli.