La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge V (B) de Pasqua

1ª Lectura (Ac 9,26-31): En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s'hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús.

Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.
Salm responsorial: 21
R/. En el Senyor s'inspirarà el meu himne el dia del gran aplec.
Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos. En menjaran els humils fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen, i diran: «Viviu per molts anys».

Ho tindran present i es convertiran al Senyor tots els països de la terra; es prosternaran davant seu gent de totes les nacions. Fins les cendres de les tombes l'adoraran, s'agenollaran davant seu els qui dormen a la pols.

Serà per a ell la vida que em dóna, els meus descendents li seran fidels. Parlaran del Senyor a les generacions que vindran, i anunciaran els seus favors als qui naixeran després, i els diran: «El Senyor ha fet tot això».
2ª Lectura (1Jn 3,18-24): Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,4.5): Al·leluia. Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor. Qui està en mi dóna molt de fruit. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 15,1-8): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.

»Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

«La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit»

Mn. Joan MARQUÉS i Suriñach
(Vilamarí, Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli presenta l'al·legoria del cep i de les sarments. Crist és el cep veritable, nosaltres som les sarments i el Pare és el vinyater.

El Pare vol que donem molt de fruit. És lògic. Un vinyater planta la vinya i la cultiva perquè produeixi fruit abundant. Si nosaltres muntem una empresa, voldrem que rendeixi. Jesús insisteix: «Sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit» (Jn 15,16).

Ets un escollit. Déu s'ha fixat en tu. Pel baptisme t'ha empeltat al cep que és Crist. Tens la vida de Crist, la vida cristiana. Posseeixes l'element principal per a donar fruit: la unió amb Crist, perquè «les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit» (Jn 15,4). Jesús ho diu taxativament: «Sense mi no podeu fer res» (Jn 15,5). «La seva força no és sinó suavitat; res hi ha tan tou com això, i res com això tan ferm» (Sant Francesc de Sales). ¿Quantes coses has volgut fer sense el Crist? El fruit que el Pare espera de nosaltres és el de les bones obres, el de la pràctica de les virtuts. ¿Quina és la unió amb Crist que ens fa capaços de donar aquest fruit? La fe i la caritat, és a dir, romandre en gràcia de Déu.

Quan vius en gràcia, tots els actes de virtut són fruits agradables al Pare. Són obres que Jesucrist fa a través teu. Són obres de Crist que donen glòria al Pare i es converteixen en cel per a tu. Val la pena viure sempre en gràcia de Déu! «Si algú se separa de mi, [pel pecat] —diu Jesús—, és llençat fora i s'asseca com les sarments (...) i les tiren al foc, i cremen» (Jn 15,6). És una clara al·lusió a l'infern. ¿Ets una sarment plena de vida?

Que la Verge Maria ens ajudi a augmentar la gràcia perquè produïm fruits abundosos que donin glòria al Pare.