Avui, la litúrgia ens condueix a Joan 15, tot introduint-nos una altra de les grans imatges del quart Evangeli: el vi (i els ceps). Els tres grans dons de la terra —pa, vi i oli— han esdevingut, juntament amb l'aigua, els elements sagramentals fonamentals de l'Església, en els quals els fruits de la creació es converteixen en vehicles (sagraments) de l'acció de Déu (la concessió de la gràcia).

Cadascun d'ells té característiques pròpies i, per això mateix, una diferent funció de signe. El vi representa la festa; permet l'home sentir la magnificència de la creació. El cep, com atribut cristològic, significa la unió indissoluble de Jesús amb els seus, que, per mitjà d'Ell i amb Ell, esdevenen tots "ceps", i que llur vocació és "romandre" al cep.

—Les paraules sobre el cep mostren el caràcter irrevocable del do concedit per Déu: en l'encarnació, Déu s'ha compromès amb Si mateix. Però, alhora, aquestes mateixes paraules reclamen la nostra resposta.