La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous V de Pasqua

1ª Lectura (Ac 15,7-21): En aquells dies, després d'una discussió molt viva, Pere s'alçà, prengué la paraula i els digué: «Germans, vosaltres sabeu que Déu em va escollir d'entre vosaltres des de la primeria perquè els pagans sentissin dels meus llavis la paraula de l'evangeli i creguessin. I Déu, que coneix el fons dels cors, s'ha posat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant com a nosaltres, sense fer diferències entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què tempteu Déu, volent imposar als creients un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem pogut suportar? La nostra fe ens diu que els uns i els altres ens hem de salvar només per la gràcia de Jesús, el Senyor».

Llavors tothom callà i escoltaven dels llavis de Bernabé i de Pau els prodigis que Déu havia fet per mitjà d'ells entre els no jueus. Quan ells hagueren acabat, Jaume prengué la paraula i digué: «Escolteu-me, germans. Simeó ha exposat com Déu començà de fer-se un poble escollit d'entre els no-jueus. Amb això concorda la paraula dels profetes en l'Escriptura: ‘Després jo tornaré a reconstruir la casa de David que havia caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i l'aixecaré, perquè cerquin el Senyor els altres homes, tots els pobles que porten el meu nom, diu l'oracle del Senyor, autor de tot això, que ell coneix eternament’. Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar els qui del paganisme s'han convertit a Déu; basta escriure'ls que s'abstinguin de menjar res ofert als ídols, de contreure matrimoni entre pròxims parents, de menjar carn d'animals ofegats i sang. Aquestes prescripcions ja són conegudes de temps antic a tantes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès a les sinagogues».
Salm responsorial: 95
R/. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor, arreu de la terra, canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!». Manté ferm tot el món, incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 15,9-11): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa».

«Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres»

Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés
(Tarragona, Espanya)

Avui escoltem novament l'íntima confidència que Jesús ens va fer el Dijous Sant: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres» (Jn 15,9). L'amor del Pare al Fill és immens, tendre, entranyable. Ho llegim al llibre dels Proverbis, quan afirma que de molt abans de començar les seves obres, «jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia cada dia les seves delícies, jugava contínuament a la seva presència» (Pr 8,30). Així ens estima a nosaltres i, anunciant-ho profèticament en el mateix llibre, afegeix: «Jo jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies» (Pr 8,31).

El Pare estima el Fill, i Jesús no se n'està de dir-nos-ho: «El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau» (Jn 8,29). El Pare ho ha proclamat ben alt en el Jordà: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut» (Mc 1,11) i, més tard, en el Tabor: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc 9,7).

Jesús ha respost, «Abbà», papà! Ara ens revela, «Jo us estimo tal com el Pare m'estima». I què farem nosaltres? Doncs mantenir-nos en el seu amor, observar els seus manaments, estimar la Voluntat del Pare. ¿No és aquest l'exemple que Ell ens dóna?: «Jo sempre faig allò que li plau».

Però nosaltres, que som febles, inconstants, covards i —perquè no dir-ho— fins i tot, dolents, ¿perdrem, doncs, per sempre la seva amistat? No, Ell no permetrà que siguem temptats per sobre de les nostres forces! Però si algun cop ens apartéssim dels seus manaments, demanem-li la gràcia de tornar corrent com el fill pròdig a la casa del Pare. D'acudir al sagrament de la Penitència per rebre el perdó dels nostres pecats. «Jo us estimo —ens diu Jesús—. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11).