Avui escoltem novament l'íntima confidència que Jesús ens va fer el Dijous Sant: «Tal com m’ha estimat el Pare, també jo us estimo» (Jn 15,9). L'amor del Pare al Fill és immens, tendre, entranyable. Ho llegim al llibre dels Proverbis, quan afirma que de molt abans de començar les seves obres, «jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia cada dia les seves delícies, jugava contínuament a la seva presència» (Pr 8,30). Així ens estima a nosaltres i, anunciant-ho profèticament en el mateix llibre, afegeix: «Jo jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies» (Pr 8,31).

El Pare estima el Fill, i Jesús no se n'està de dir-nos-ho: «I el qui m’envià està amb mi; no m’ha deixat sol, perquè jo, les coses que li són grates les faig sempre» (Jn 8,29). El Pare ho ha proclamat ben alt en el Jordà: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut» (Mc 1,11) i, més tard, en el Tabor: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo!» (Mc 9,7).

Jesús ha respost, «Abbà», papà! Ara ens revela, «Jo us estimo tal com el Pare m'estima». I què farem nosaltres? Doncs mantenir-nos en el seu amor, observar els seus manaments, estimar la Voluntat del Pare. ¿No és aquest l'exemple que Ell ens dóna?: «Jo sempre faig allò que li plau».

Però nosaltres, que som febles, inconstants, covards i —perquè no dir-ho— fins i tot, dolents, ¿perdrem, doncs, per sempre la seva amistat? No, Ell no permetrà que siguem temptats per sobre de les nostres forces! Però si algun cop ens apartéssim dels seus manaments, demanem-li la gràcia de tornar corrent com el fill pròdig a la casa del Pare. D'acudir al sagrament de la Penitència per rebre el perdó dels nostres pecats. «Jo us estimo —ens diu Jesús—. Us he parlat d’aquestes coses perquè la meva joia sigui en vosaltres i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11).