Avui, Jesús —tal com ho va fer amb els seus deixebles— s'acomiada, ja que torna al Pare per tal de ser glorificat. Sembla ser que això entristeix els deixebles que, encara el miren amb la sola mirada física, humana, que creu, accepta i s'aferra a allò que únicament veu i toca. Aquesta sensació dels seguidors, que també es dóna avui dia en molts cristians, fa que el Senyor asseveri que «no us deixaré pas orfes» (Jn 14,18), ja que Ell demanarà al Pare que ens enviï «un altre Defensor» (Auxiliador, Intercessor: Jn 14,16), «l'Esperit de la veritat» (Jn 14,17); a més, tot i que el món no el “veurà”, «vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu» (Jn 14,19). Així, la confiança i la comprensió en aquestes paraules de Jesús suscitaran en el veritable deixeble l'amor, que es mostrarà clarament en el fet de “tenir els seus manaments” i de “guardar-los” (cf. v. 21). I més encara: qui viu això, serà estimat d'igual manera pel Pare, i Ell —el Fill— estimarà i es manifestarà al seus deixebles fidels (cf. v. 21).

Quantes paraules d'alè, confiança i promesa arriben a nosaltres en aquest Diumenge! Enmig de les preocupacions quotidianes —on el nostre cor és aclaparat per les ombres del dubte, de la desesperació i del cansament de les coses que semblen no tenir solució o haver entrat en un camí sense sortida— Jesús ens convida a sentir-lo sempre present, a saber descobrir que és viu i que ens estima, i alhora, al qui dóna el pas ferm de viure els seus manaments, li garanteix manifestar-se-li en la plenitud de la vida nova i ressuscitada.

Avui, se'ns manifesta viu i present, en els ensenyaments de les Escriptures que escoltem, i en l'Eucaristia que rebrem. —Que la teva resposta sigui la d'una vida nova que es lliura en la vivència dels seus manaments, en particular el de l'amor.