La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge VI (A) de Pasqua

1ª Lectura (Ac 8,5-8.14-17): En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d'aquella província se n'alegrà molt.

Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l'Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d'entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l'Esperit Sant.
Salm responsorial: 65
R/. Aclama Déu, tota la terra.
Aclama Déu, tota la terra. Canteu la glòria del seu nom, canteu la seva fama gloriosa. Digueu a Déu: «Que en són d'admirables, les vostres obres!».

«Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom». Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n'és d'admirable el que fa amb els homes!

Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Ell és la nostra alegria, ell, que sempre governa amb el seu poder.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m'ha negat el seu amor.
2ª Lectura (1Pe 3,1.15-18): Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l'esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s'hauran d'avergonyir d'haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit va ser retornat a la vida.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,23): Al·leluia. Qui m'estima, farà cas de les meves paraules, diu el Senyor; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 14,15-21): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell».

«Jo també l'estimaré i em manifestaré a ell»

P. Julio César RAMOS González SDB
(Mendoza, Argentina)

Avui, Jesús —tal com ho va fer amb els seus deixebles— s'acomiada, ja que torna al Pare per tal de ser glorificat. Sembla ser que això entristeix els deixebles que, encara el miren amb la sola mirada física, humana, que creu, accepta i s'aferra a allò que únicament veu i toca. Aquesta sensació dels seguidors, que també es dóna avui dia en molts cristians, fa que el Senyor asseveri que «no us deixaré pas orfes» (Jn 14,18), ja que Ell demanarà al Pare que ens enviï «un altre Defensor» (Auxiliador, Intercessor: Jn 14,16), «l'Esperit de la veritat» (Jn 14,17); a més, tot i que el món no el “veurà”, «vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu» (Jn 14,19). Així, la confiança i la comprensió en aquestes paraules de Jesús suscitaran en el veritable deixeble l'amor, que es mostrarà clarament en el fet de “tenir els seus manaments” i de “guardar-los” (cf. v. 21). I més encara: qui viu això, serà estimat d'igual manera pel Pare, i Ell —el Fill— estimarà i es manifestarà al seus deixebles fidels (cf. v. 21).

Quantes paraules d'alè, confiança i promesa arriben a nosaltres en aquest Diumenge! Enmig de les preocupacions quotidianes —on el nostre cor és aclaparat per les ombres del dubte, de la desesperació i del cansament de les coses que semblen no tenir solució o haver entrat en un camí sense sortida— Jesús ens convida a sentir-lo sempre present, a saber descobrir que és viu i que ens estima, i alhora, al qui dóna el pas ferm de viure els seus manaments, li garanteix manifestar-se-li en la plenitud de la vida nova i ressuscitada.

Avui, se'ns manifesta viu i present, en els ensenyaments de les Escriptures que escoltem, i en l'Eucaristia que rebrem. —Que la teva resposta sigui la d'una vida nova que es lliura en la vivència dels seus manaments, en particular el de l'amor.