La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous VII de Pasqua

1ª Lectura (Ac 22,30;23,6-11): En aquells dies, volent saber exactament l'acusació dels jueus contra Pau, el tribú el va fer deslligar i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar Pau i el va fer posar al davant. Pau, que sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus, cridà enmig del sanedrí: «Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i el motiu de ser acusat és l'esperança en la resurrecció dels morts».

Aquestes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es dividí: perquè els saduceus no admeten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en totes tres coses. Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns escribes del partit dels fariseus protestaven: «No trobem res a dir contra aquest home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel».

La discussió era tan tumultuosa que el tribú va témer que allí Pau acabaria trossejat. Per això ordenà que la tropa el baixés a treure i se l'endugués a la caserna. La nit següent el Senyor se li va aparèixer i li digué: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».
Salm responsorial: 15
R/. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi. Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç». Senyor, heretat meva i calze meu, vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor que em dóna seny. Fins a les nits m'amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,21): Al·leluia. «Que tots siguin u; com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat», diu el Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 17,20-26): En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i digué: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m'has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m'has enviat i que els has estimat a ells com m'has estimat a mi.

»Pare, vull que els qui m'has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m'has donat perquè m'estimaves des d'abans de crear el món. Pare bo, el món no t'ha conegut, però jo t'he conegut, i ells han reconegut que tu m'has enviat. Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui».

«Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi»

P. Joaquim PETIT Llimona, L.C.
(Barcelona, Espanya)

Avui trobem en l'Evangeli un sòlid fonament per a la confiança: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi...» (Jn 17,20). És el cor de Jesús que, en la intimitat amb els seus, els obre els tresors inexhauribles del seu Amor. Vol refermar els seus cors aclaparats per l'aire de comiat que tenen les paraules i els gestos del Mestre durant l'Últim Sopar. És l'oració indefectible de Jesús que puja al Pare demanant per ells. Quanta seguretat i fortalesa trobaran després en aquesta oració al llarg de la seva missió apostòlica! Enmig de totes les dificultats i els perills als que van haver de fer front, aquest rés, els acompanyarà i serà la font on trobaran la força i el valor per a donar testimoni de la seva fe amb l'oferiment de la pròpia vida.

La contemplació d'aquesta realitat, d'aquesta pregària de Jesús pels seus, ha d'arribar també a les nostres vides : «No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi...». Aquestes paraules travessen els segles i arriben, amb la mateixa intensitat amb què varen ser pronunciades, fins els cors de tots i cadascun dels creients.

En el viu record de la darrera visita de Sant Joan Pau II a Espanya, trobem en les seves paraules el ressò d'aquesta oració de Jesús pels seus: «Amb els meus braços oberts us duc a tots en el cor —va dir el Pontífex davant de més d'un milió de persones—. El record d'aquests dies es farà pregària, demanarem per a vosaltres la pau en convivència fraternal, encoratjats gràcies a l'esperança cristiana que mai no defalleix». I ja no tan proper, un altre papa feia una exhortació que també ens arriba al cor després de molts segles: «No hi ha cap malalt a qui li sigui negada la victòria de la creu, ni hi ha ningú a qui no l'ajudi l'oració del Crist. Ja que si aquesta fou de profit per als qui tant s'acarnissaren amb Ell, ¿quant més ho serà per als qui es converteixen a Ell?» (Sant Lleó Magne).