La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 1 (B) de Quaresma
1ª Lectura (Gn 9,8-15): Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l'arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra». Déu digué: «El signe d'aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l'arc entre els núvols, em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l'aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida».
Salm responsorial: 24
R/. Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d'amor fidel per als qui guarden la vostra aliança.
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre. Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils amb la seva justícia, els ensenya el seu camí.
2ª Lectura (1Pe 3,18-22): Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l'arca. En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, vuit en total, i l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n'anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,4): L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Text de l'Evangeli (Mc 1,12-15): En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. I es quedà en el desert quaranta dies, i era temptat per Satanàs; i s’estava entre les bèsties, però els àngels el servien.

I després que Joan fos arrestat, anà Jesús a la Galilea, i hi predicava l’evangeli de Déu, dient: «S’ha complert el temps, i el regne de Déu és a prop; convertiu-vos i creieu en l’evangeli».

© Albada Editorial / evangeli.net

«L’Esperit empenyé Jesús cap al desert. I es quedà en el desert quaranta dies, i era temptat per Satanàs»

Mn. Joan MARQUÉS i Suriñach (Vilamarí, Girona, Espanya)

Avui, l'Església celebra la litúrgia del Primer Diumenge de Quaresma. L'Evangeli presenta Jesús preparant-se per a la vida pública. Va al desert on passa quaranta dies fent oració i penitència. Allà és temptat per Satanàs.

Nosaltres hem de preparar-nos per a la Pasqua. Satanàs és el nostre gran enemic. Hi ha persones que no hi creuen, diuen que és un producte de la nostra fantasia, o que és el mal en abstracte, diluït en les persones i en el món. No!

La Sagrada Escriptura en parla moltes vegades com d'un ésser espiritual i concret. És un àngel caigut. Jesús el defineix dient: «És el mentider i el pare de la mentida» (Jn 8,44). Sant Pere el compara amb un lleó rugint: «El vostre adversari, el diable, com un lleó que rugeix, ronda cercant qui engolir; resistiu-li, ferms en la fe» (1Pe 5,8). I san Pau VI ensenya: «El Dimoni és l'enemic número u, el temptador per excel·lència. Sabem que aquest ésser fosc i pertorbador existeix realment i que sempre està treballant amb traïdora astúcia».

Com? Mentint, enganyant. On hi ha mentida o engany, hi ha acció diabòlica. «La més gran victòria del Dimoni és fer creure que no existeix» (Baudelaire). I, com menteix? Ens presenta accions perverses com si fossin bones; ens estimula a fer obres dolentes; i, en tercer lloc, ens suggereix raons per justificar els pecats. Després d'enganyar-nos, ens omple de neguit i de tristesa. ¿No en tens experiència?

¿La nostra actitud davant la temptació? Abans: vigilar, pregar i evitar les ocasions. Durant: resistència directa o indirecta. Després: si has vençut, donar gràcies a Déu. Una temptació vençuda és una victòria, és progrés en la santedat. Si no has vençut, demanar perdó i prendre experiència ¿Quina ha estat la teva actitud fins ara?

La Verge Maria va aixafar el cap de la serpent infernal. Que Ella ens doni fortalesa per a superar les temptacions de cada dia.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La nostra vida enmig d’aquest pelegrinatge no pot estar sense temptacions, ja que el nostre progrés es realitza precisament a través de la temptació, i ningú es coneix a si mateix si no és temptat, ni pot ser coronat si no ha vençut, ni vèncer si no ha combatut, ni combatre si no té enemics ni temptacions» (Sant Agustí)

  • «La temptació, d’on ve? Com actua dins nostre? L’Apòstol ens diu que no ve de Déu, sinó de les nostres passions, de les nostres debilitats interiors, de les ferides que ha deixat en nosaltres el pecat original. I curiós!, la temptació té tres característiques: creix, contagia i es justifica» (Francesc)

  • Els Evangelis parlen d’un temps de solitud de Jesús al desert immediatament després del baptisme de Joan: ‘Portat per l’Esperit’ al desert, Jesús hi passa quaranta dies sense menjar. Viu amb les bèsties salvatges i els àngels el serveixen. Al final d’aquest temps, Satanàs el tempta tres vegades mirant de posar obstacles a la seva actitud filial envers Déu. Jesús rebutja aquests atacs, que recapitulen les temptacions d’Adam al paradís i d’Israel al desert» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 538)