Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Llavors el Senyor envià serps verinoses que els picaven, i molta gent d'Israel moria. El poble anà a trobar Moisès i li digué: «Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega el Senyor que ens tregui aquestes serps». Moisès pregà pel poble, i el Senyor li digué: «Forja una imatge d'aquestes serps i posa-la en forma d'estendard. Els qui hauran estat picats, si la miren, salvaran la vida». Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d'estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.
Els estrangers donaran culte al nom del Senyor, els reis de tot el món veneraran la seva glòria. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria, escoltarà l'oració dels desvalguts, farà cas de les seves pregàries.
Que quedi escrit per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor. El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat, guaita la terra, per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a mort.
Llavors ells li preguntaren: «Qui ets, tu?». Jesús els respongué: «Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir». Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau. Mentre parlava així, molts van creure en Ell.
«Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que Jo Sóc»
Mn. Josep Mª MANRESA Lamarca (Valldoreix, Barcelona, Espanya)Avui, dimarts V de Quaresma, a una setmana de la contemplació de la Passió del Senyor, Ell ens convida a mirar-lo anticipadament tot redimint-nos des de la Creu: «Jesucrist és el nostre pontífex, el seu cos preciós és el sacrifici nostre que Ell va immolar a l'ara de la Creu per a la salvació de tots els homes» (Sant Joan Fisher).
«Quan haureu enlairat el Fill de l'home...» (Jn 8,28). En efecte, Crist Crucificat —Crist “enlairat”!— és el gran y definitiu signe de l'amor del Pare a la Humanitat caiguda. Els seus braços oberts, estesos entre el cel i la terra, tracen el signe indeleble de la seva amistat amb nosaltres els homes. En veure'l així, alçat davant la nostra mirada pecadora, sabrem que Ell és (cf. Jn 8,28), i aleshores, com aquells jueus que l'escoltaven, també nosaltres creurem en Ell.
Solament l'amistat de qui està familiaritzat amb la Creu pot proporcionar-nos la connaturalitat per tal d'endinsar-nos en el Cor del Redemptor. Pretendre un Evangeli sense Creu, despullat del sentit cristià de la mortificació, o contagiat de l'ambient pagà i naturalista que ens impedeix d'entendre la vàlua redemptora del sofriment, ens situaria en la terrible possibilitat d'escoltar dels llavis del Crist: —Després de tot, ¿per a què continuar parlant-vos?
Que la nostra mirada a la Creu, mirada serena i contemplativa, sigui una pregunta al Crucificat, en què sense soroll de paraules li diguem: «Qui ets, tu?» (Jn 8,25). Ell ens respondrà que és «el Camí, la Veritat i la Vida» (Jn 14,6), el Cep sense estar units al qual nosaltres, pobres sarments, no podrem donar fruit, perquè sols Ell té paraules de vida eterna. I així, si no creiem que Ell és, morirem pels nostres pecats. Viurem, malgrat tot, i viurem ja en aquesta terra la vida del cel si prenem d'Ell la joiosa certesa de què el Pare és amb nosaltres, no ens deixa sols. Així imitarem el Fill en fer sempre allò que al Pare li plau.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Atraguéreu tots cap a vós, Senyor, perquè la devoció de totes les nacions de la terra pot celebrar ara, amb sagraments eficaços, el que abans només podia celebrar-se al temple de Jerusalem i únicament per mitjà de símbols i figures» (Sant Lleó el Gran)
«Els que diuen: —Sí, sí, sí, jo vull ser salvat, però... és el cor dels “cristians tebis”!, que tenen sempre alguna cosa de què lamentar-se. I, com resol tot això el Senyor? La curació arriba només mirant la creu» (Francesc)
«El nom diví “Jo sóc” (...) expressa la fidelitat de Déu, el qual, malgrat la infidelitat del pecat dels homes i del càstig que mereix, ‘conserva la bondat per a milers’ (Ex 34,7). Déu revela que ‘és ric en misericòrdia’ (Ef 2,4), fins a l’extrem de donar el seu propi Fill. Donant la vida per alliberar-nos del pecat, Jesús revelarà que Ell porta el nom diví: ‘Quan haureu enlairat el Fill de l’home, llavors coneixereu que Jo sóc’ (Jn 8,28)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 211)
