Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.
El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d'ells. Ha revelat a Moisès els seus camins, el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.
El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes.
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dins nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.
»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar »
Mn. Antoni DEULOFEU i González (Barcelona, Espanya)Avui, quan ens trobem cansats pel quefer de cada dia —perquè tots tenim càrregues feixugues i a vegades difícils de suportar— pensem en aquestes paraules de Jesús: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). Reposem en Ell, que es l'únic que ens pot descansar de tot el que ens preocupa, i així trobar tota la pau i tot l'amor que no sempre ens dóna el món.
El descans autènticament humà necessita una dosi de “contemplació”. Si aixequem els ulls al cel i preguem amb el cor, i som senzills, segur que trobarem i veurem Déu, perquè allà hi és («T'enalteixo, Pare, Senyor del cel»: Mt 11,25). Però no només és allà, trobem-lo també en el “jou suau” de les petites coses de cada dia: vegem-lo en el somriure d'aquell nen petit ple d'innocència, en la mirada agraïda d'aquell malalt que hem visitat, en els ulls d'aquell pobre que ens demana el nostre ajut, la nostra bondat...
Reposem tot el nostre ésser, i confiem-nos plenament a Déu que és la nostra única salvació i la salvació del món. Tal com ho recomanava Joan Pau II, per a reposar veritablement, ens cal adreçar «una mirada plena de joiosa complaença [al treball ben fet]: una mirada “contemplativa”, que ja no aspira a noves obres, sinó més aviat a gaudir de la bellesa del que s'ha realitzat» en la presència de Déu. A Ell, a més, ens cal dirigir-li una acció de gràcies: tot ens ve de l'Altíssim i, sense Ell, res no podríem fer.
Precisament, un dels grans perills actuals és que «el nostre és un temps de continu moviment, que sovint desemboca en l'activisme, amb el fàcil risc del “fer pel fer”. Hem de resistir aquesta temptació, procurant “ser” abans que “fer”» (Joan Pau II). Perquè, en realitat, com ens ho diu Jesús, només hi ha una cosa necessària (cf. Lc 10,42): «Feu-vos deixebles meus (...) i trobareu el repòs» (Mt 11,29).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«El Senyor crucificat és un testimoniatge insuperable d’amor pacient i d’humil mansuetud» (Sant Joan Pau II)
«Només contemplant la humanitat sofrent de Jesús podem esser mansuets, humils, tendres com Ell. No hi ha altre camí» (Francesc)
«(...) El Sagrat Cor de Jesús, traspassat pels nostres pecats i per la nostra salvació, ‘és considerat com el signe i el símbol eminents... d’aquest amor que el Redemptor diví sent constantment envers el Pare etern i envers tots els homes» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 478)
