Avui, l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el com rau la gran diferència». De com fem una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la nostra vida, sobretot, l'espiritual.

Jesús diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1). Però Jesús també havia dit que hem de corregir el germà que està en pecat, i per això cal haver fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.

Però encara més interessant és el que diu sant Agustí: «El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i [judiquem] sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres». Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt 7,3).

Si estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres, quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).