La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 12 de durant l'any

1ª Lectura (Gn 12,1-9): En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram sortí d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram prengué la seva esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i sortí d'allà per anar al país de Canaan. Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a l'alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren amos del país.

El Senyor s'aparegué a Abram i li digué: «Donaré aquest país a la teva descendència». I en aquell mateix lloc Abram dedicà un altar al Senyor que se li havia aparegut. D'allà se n'anà a la Muntanya, i plantà la tenda a l'orient de Bet-El, entre la ciutat de Bet-El, a l'oest, i la d'Ai, a l'est. Entre les dues ciutats va dedicar un altar al Senyor i va invocar-hi el seu nom. Després anà avançant cap al Nègueb.
Salm responsorial: 32
R/. Feliç el poble que el Senyor s'ha escollit per heretat.
Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat. El Senyor guaita des del cel, observant un per un tots els homes.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vos.
Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 7,1-5): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: ‘Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

«Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats»

Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el com rau la gran diferència». De com fem una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la nostra vida, sobretot, l'espiritual.

Jesús diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1). Però Jesús també havia dit que hem de corregir el germà que està en pecat, i per això cal haver fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.

Però encara més interessant és el que diu sant Agustí: «El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i [judiquem] sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres». Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt 7,3).

Si estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres, quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).