La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres XIII de durant l'any

1ª Lectura (Am 8,4-6.9-12): Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».

»Aquell dia, diu l'oracle del Senyor, faré pondre el sol en el punt més alt, durant les hores de claror quedarà fosca la terra; canviaré en dol les vostres festes i en lamentacions els vostres cants; tothom s'arrencarà els cabells en senyal de dol i es vestirà amb sac negre; serà un dol com per un fill únic, acabarà com els dies més amargs. Vénen dies, diu l'oracle del Senyor, que jo enviaré fam al país: no fam de pa ni set d'aigua, sinó de sentir la paraula del Senyor». Emigraran de les terres del sud a les de ponent, de les del nord a les de llevant, aniran errant a buscar la paraula del Senyor, però no la trobaran.
Salm responsorial: 118
R/. L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Feliços els homes que guarden el pacte i busquen el Senyor amb tot el cor.

Us he buscat amb tot el cor, no deixeu que m'aparti dels manaments.

La meva ànima està assedegada de sentir a cada moment les vostres sentències.

He escollit els camins de veritat, i he admès les vostres sentències.

Mireu com estimo els vostres preceptes, doneu-me la vida, vós que sou just.

Obro els llavis i aspiro amb delit: m'agraden tant els vostres manaments!
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 11,28): Al·leluia. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 9,9-13): En aquell temps, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: ‘El que jo vull és amor, i no sacrificis’. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

«Segueix-me»

+ Mn. Pere CAMPANYÀ i Ribó (Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens parla d'una vocació, la del publicà Mateu. Jesús està preparant el petit grup de deixebles que han de continuar la seva obra de salvació. Ell escull a qui vol: seran pescadors, o d'una humil professió. Fins i tot, crida a què el segueixi un cobrador d'impostos, professió menyspreada pels jueus —que es consideraven perfectes observants de la Llei—, perquè la veien com molt propera a tenir una vida pecadora, ja que cobraven impostos en nom del governador romà, a qui no volien sotmetre's.

N'hi ha prou amb la invitació de Jesús: «Segueix-me» (Mt 9,9). Amb una sola paraula del Mestre, Mateu deixa la seva professió i ben content l'invita a casa seva per a celebrar-hi un convit d'agraïment. Era natural que Mateu tingués un grup de bons amics, del mateix “ram professional”, perquè l'acompanyessin a participar d'aquell convit. Segons els fariseus, tota aquella gent eren pecadors reconeguts públicament d'aquesta manera.

Els fariseus no poden callar i ho comenten amb alguns deixebles de Jesús: «Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?» (Mt 9,10). La resposta de Jesús és immediata: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts» (Mt 9,12). La comparança és perfecta: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,13).

Les paraules d'aquest Evangeli són d'actualitat. Jesús continua invitant-nos a què el seguim, cadascú segons el seu estat i professió. I seguir Jesús, amb freqüència, suposa deixar passions desordenades, mal comportament familiar, pèrdua de temps, per dedicar estones a la pregària, al convit eucarístic, a la pastoral missionera. En fi, que «un cristià no és amo de si mateix, sinó que està entregat al servei de Déu» (Sant Ignasi d'Antioquia).

Certament, Jesús em demana un canvi de vida i, així, em pregunto: de quin grup formo part, de la persona perfecta o de la que es reconeix sincerament defectuosa? Veritat que puc millorar?

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.