evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge XIV (A) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Za 9,9-10): El Senyor diu: «Alegra't, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d'Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s'estendrà d'un mar a l'altre, des del gran Riu fins a l'extrem del país».

Salm responsorial: 144

R/. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d'amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça.

2ª Lectura (Rm 8,9.11-13): Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 11,25-30): En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar»

P. Antoni POU OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens mostra dues realitats que el defineixen: que Ell és el qui coneix el Pare amb tota la profunditat i que Ell és «benèvol i humil de cor» (Mt 11,29). També hi podem descobrir dues actituds que ens calen per a poder entendre i viure el que Jesús ens ofereix: la senzillesa i el desig d'apropar-nos a Ell.

Als savis i entesos sovint els és difícil entrar en el misteri de Regne, perquè no estan oberts a la novetat de la revelació divina; Déu no deixa de manifestar-se, però ells creuen que ja ho saben tot i, per tant, Déu ja no els pot sorprendre. Els senzills, en canvi, com els infants en els seus millors moments, són receptius, són com una esponja que absorbeix l'aigua, tenen capacitat de sorpresa i d'admiració. També hi ha excepcions, i fins i tot hi ha entesos en ciències humanes que poden ser humils pel que fa al coneixement de Déu.

En el Pare, Jesús troba el seu repòs, i la seva pau pot ser refugi per a tots aquells que han estat malmenats per la vida: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). Jesús és humil, i la humilitat és germana de la senzillesa. Quan aprenem a ser feliços a través de la senzillesa, moltes complicacions es desfan, moltes necessitats desapareixen, i a la fi podem reposar. Jesús ens convida a seguir-lo; no ens enganya: estar amb Ell és portar el seu jou, assumir l'exigència de l'amor. No se'ns estalviarà el sofriment, però la seva càrrega és lleugera, perquè el nostre sofriment no ens vindrà a causa del nostre egoisme, sinó que sofrirem només el que ens cal i prou, per amor i amb l'ajuda de l'Esperit. A més, no oblidem, «les tribulacions que es pateixen per Déu queden suavitzades per l'esperança» (Sant Efrem).