Avui, Jesús ens mostra dues realitats que el defineixen: que Ell és el qui coneix el Pare amb tota la profunditat i que Ell és «benèvol i humil de cor» (Mt 11,29). També hi podem descobrir dues actituds que ens calen per a poder entendre i viure el que Jesús ens ofereix: la senzillesa i el desig d'apropar-nos a Ell.

Als savis i entesos sovint els és difícil entrar en el misteri del Regne, perquè no estan oberts a la novetat de la revelació divina; Déu no deixa de manifestar-se, però ells creuen que ja ho saben tot i, per tant, Déu ja no els pot sorprendre. Els senzills, en canvi, com els infants en els seus millors moments, són receptius, són com una esponja que absorbeix l'aigua, tenen capacitat de sorpresa i d'admiració. També hi ha excepcions, i fins i tot hi ha entesos en ciències humanes que poden ser humils pel que fa al coneixement de Déu.

En el Pare, Jesús troba el seu repòs, i la seva pau pot ser refugi per a tots aquells que han estat malmenats per la vida: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). Jesús és humil, i la humilitat és germana de la senzillesa. Quan aprenem a ser feliços a través de la senzillesa, moltes complicacions es desfan, moltes necessitats desapareixen, i a la fi podem reposar. Jesús ens convida a seguir-lo; no ens enganya: estar amb Ell és portar el seu jou, assumir l'exigència de l'amor. No se'ns estalviarà el sofriment, però la seva càrrega és lleugera, perquè el nostre sofriment no ens vindrà a causa del nostre egoisme, sinó que sofrirem només el que ens cal i prou, per amor i amb l'ajuda de l'Esperit. A més, no oblidem, «les tribulacions que es pateixen per Déu queden suavitzades per l'esperança» (Sant Efrem).