Avui, Jesucrist se'ns revela com el "Fill de Déu". A l'antic Orient s'havia usat aquest títol en el món polític: el rei era considerat com a "fill de Déu". En el Crist aquesta expressió va més enllà i significa una unió especial amb Déu (que es manifesta a la Creu i en la resurrecció).

Solament el Fill realment "coneix" el Pare ("sent-amb" el Pare). "Conèixer" comporta "igualtat": la unitat del conèixer solament és possible perquè hi ha unitat en l'ésser. També la voluntat del Fill és una sola cosa amb la voluntat del Pare. Això és constant en els Evangelis, però es presenta d'un mode dramàtic al mont de les Oliveres. Allí Jesús pren la voluntat humana i la introdueix en la seva voluntat filial i, d'aquesta manera, la inclou dins de la unitat de voluntat amb el Pare.

—Jesús, us demanem que, units a Vós, el Fill, "co-sentim" amb la voluntat del Pare i, així, també nosaltres siguem fills.