La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XV de durant l'any

1ª Lectura (Ex 3,13-20): En aquells dies, Moisès digué a Déu, que li parlava de la Bardissa estant: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: ‘El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres’, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?». Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc». I afegí: «Respon així als israelites: ‘Jo-sóc m'envia a vosaltres’». Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: ‘M'envia a vosaltres el Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions’.

»Vés a reunir els ancians d'Israel i digue'ls: ‘El Senyor, el Déu dels nostres pares, Déu d'Abraham, de Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He vingut a visitar-vos i he vist com us oprimeixen a Egipte: Per això he decidit de treure-us d'aquesta situació humiliant i de portar-vos al país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels ferezeus, dels heveus i dels jebuseus, un país que regalima llet i mel’. Ells et creuran, i aleshores aniràs amb ells a trobar el rei d'Egipte i li direu: ‘El Senyor, el Déu dels hebreus, ha vingut a trobar-nos: hauríem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir víctimes al Senyor, el nostre Déu’. Jo sé que el rei d'Egipte no us deixarà marxar fins que l'hi obligaré amb la força de la meva mà: la meva mà castigarà l'Egipte amb els prodigis que jo faré entre ells, i finalment us deixarà sortir».
Salm responsorial: 104
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions.

Recorda sempre l'aliança, la promesa feta per milers de generacions, l'aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac.

El Senyor donà al seu poble una gran fecunditat, i arribà a ser més nombrós que els enemics; però canvià el cor dels egipcis, que ja no estimaven el seu poble.

Envià Moisès, el seu servent, i Aharon el seu elegit; els donà poder de fer prodigis, de fer miracles al país de Cam.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 11,28): Al·leluia. «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar», diu el Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 11,28-30): En aquell temps, Jesús digué: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

«Veniu a mi tots els que esteu cansats i trobareu el repòs»

P. Julio César RAMOS González SDB
(Mendoza, Argentina)

Avui, enfront un món que ha decidit donar-li les espatlles a Déu, davant un món hostil a allò cristià i als cristians, escoltar Jesús (que és qui ens parla en la litúrgia o en la lectura personal de la Paraula), dóna consol, alegria i esperances enmig de les lluites quotidianes: «Veniu a mi tots els que esteu cansats i trobareu el repòs» (Mt 11,28-29).

Consol, perquè aquestes paraules contenen la promesa de l'alleujament que prové de l'amor de Déu. Alegria, perquè fan que el cor palesi en la vida la seguretat en la fe d'aquesta promesa. Esperances, perquè tot caminant en un món així decidit contra Déu i nosaltres, els qui creiem en el Crist sabem que no tot acaba en un final, sinó que molts "finals" foren "principis" de coses molt millors, tal com ho mostrà la pròpia resurrecció.

El nostre fi, per a començament de novetats en l'amor de Déu, és romandre sempre amb el Crist. La nostra fita és adreçar-se indefectiblement a l'amor del Crist, "jou" d'una llei que no es basa en la limitada capacitat dels voluntarismes humans, sinó en l'eterna voluntat salvadora de Déu.

En aquest sentit ens dirà Benet XVI en una de les seves Catequesis: «Déu té una voluntat amb i per a nosaltres, i aquesta ha d'esdevenir allò que volem i som. L'essència del cel rau en què hom acompleixi sense reserves la voluntat de Déu, o, per a posar-ho en altres termes, allí on es compleix la voluntat de Déu hi ha cel. Jesús mateix és "cel" en el sentit més pregó i vertader de la paraula, en Ell i a través del qual es compleix totalment la voluntat de Déu. La nostra voluntat ens allunya de la voluntat de Déu i, aleshores, esdevenim mera "terra". Però Ell ens accepta, ens atrau envers Si i, en comunió amb Ell, aprenem la voluntat de Déu». Que aleshores així sigui.

«Veniu a mi tots els que esteu cansats»

Gmà. Lluís SERRA i Llançana
(Roma, Itàlia)

Avui, les paraules de Jesús ressonen íntimes i properes. Som conscients que l'home i la dona contemporanis pateixen una enorme pressió psicològica. El món gira i capgira de tal manera que no tenim temps ni pau interior suficients per assimilar aquests canvis. Ens hem allunyat sovint de la simplicitat evangèlica i estem carregats de normes, de compromisos, de planificacions i d'objectius. Ens sentim afeixugats i cansats de lluitar sense veure resultats convincents. Les investigacions recents afirmen que la depressió augmenta. Què ens fa falta per trobar-nos bé?

Avui, a la llum de l'Evangeli, podem revisar quina és la nostra concepció de Déu. Com visc i sento Déu en el meu interior? Quins sentiments em desvetllen la seva presència en la meva vida? Jesús ens ofereix la seva comprensió quan sentim el cansament i tenim ganes de reposar: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). Potser hem lluitat per ser perfectes i en el fons l'únic que volem és sentir-nos estimats. En les seves paraules trobem resposta a la nostra crisi de sentit. El nostre ego ens juga males passades i no ens permet ser tan bons com voldríem. No veiem potser la llum en determinades èpoques. Santa Juliana de Norwich, mística anglesa del segle XIV, va entendre el missatge de Jesús i va escriure: «Tot anirà bé, totes les coses aniran bé».

La proposta de Jesús —«feu-vos deixebles meus» (Mt 11,29)— implica seguir el seu estil de benevolència (voler el bé per a tothom) i d'humilitat de cor (virtut que fa referència a tocar de peus a terra i a què només la gràcia divina ens pot fer enlairar el vol). Ser deixeble exigeix acceptar el jou de Jesús, tot recordant que el seu jou és «suau» i la seva càrrega «lleugera». No sé, però, si n'estem convençuts que és així. Viure com a persona cristiana en el nostre context no resulta gaire fàcil, ja que optem per valors a contracorrent. No deixar-se endur pels diners, pel prestigi o per poder exigeix un esforç. Si ho volem fer tot sols esdevindrà una empresa impossible. Amb Jesús tot és possible i suau.