Avui, per a guiar-nos envers el repòs, Jesús ens parla del "seu jou" i de la "seva càrrega". El Crist ens descriu dues exigències de l'amor. Primera: qui s'enamora desitja sotmetre's ("sub-jugar-se") a la voluntat de la persona estimada. Segona: per aquest camí, l'amant avança cap a la identificació amb l'estimat, tot fent-se "càrrec" del seu bé. Aquest "jou" és, precisament, la Llei de Déu, una llei que allibera.

Emergeix aquí el tema de la llibertat: l'amant posa voluntàriament la seva llibertat al servei de l'estimat. En aquest cas no perd la llibertat, sinó que l'allibera dels lligams i entreteniments egoistes. La llibertat té una orientació (el compromís amb l'estimat), i per això és en contradicció amb tot allò que, bo i aparentant alliberar l'home, en realitat l'esclavitza.

—Senyor, qui trenca l'amistat amb Vós, qui es treu de sobre el vostre "jou lleuger", no assoleix la llibertat, sinó que, pel contrari, esdevé esclau d'altres poders.