La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 15 de durant l'any
1ª Lectura (Mi 2,1-5): Ai d'aquells que, del llit estant, planegen de fer mal, i ho acompleixen així que es fa clar, perquè el seu Déu són les seves mans. Si volen camps, se n'apoderen, si volen cases, se les queden. Ataquen amb violència les cases i els seus amos, les terres i els seus propietaris. Per això diu el Senyor: «Estic planejant una gran calamitat contra aquesta gent: no podreu sostreure el coll del jou, ni podreu caminar amb el cap alt, perquè vindrà un temps de grans calamitats. Aquell dia entonaran contra vosaltres una sàtira, cantaran una complanta: ‘S'ha complert la dita, hem estat totalment devastats. El territori del meu poble és venut, ningú no pot impedir que reparteixin als forasters els nostres camps’. Per això no trobareu ningú que assigni propietats a la gent del poble del Senyor».
Salm responsorial: 9
R/. No us oblideu de l'indefens, Senyor.
Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny, que us amagueu als moments de la desgràcia? L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut, se n'apodera amb les intrigues que trama.

L'impiu es glorieja de les seves ambicions, i, àvid de diners, menysprea el Senyor: «La seva ira esclata molt amunt, Déu no passa comptes, Déu no fa res».

Ple de malediccions, d'enganys i violència, quan parla dissimula conjurs i maleficis. Es posa a l'aguait rere l'entrada per assassinar d'amagat l'innocent.

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences, per prendre-les a les vostres mans; a vós s'abandona l'indefens, vós sou l'ajuda dels orfes.
Versicle abans de l'Evangeli (2C 5,19): Al·leluia. Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, i a nosaltres ens ha encomanat el missatge de la reconciliació. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 12,14-21): En aquell temps, els fariseus, feren consell contra ell per fer-lo perdre.

Però Jesús, sabent-ho, es retirà d’allí. I el seguiren molts i els guarí tots. I els intimà que no el posessin de manifest, perquè es complís allò que s’havia anunciat per mitjà d’Isaïes, el profeta, quan diu: Aquí teniu el meu servent que he elegit, el meu estimat en el qual s’ha ben complagut la meva ànima; posaré el meu Esperit damunt d’ell i anunciarà el judici a les nacions. No disputarà ni cridarà, ni sentirà ningú la seva veu en les places. La canya esberlada no la trencarà, i el ble que fumeja no l’apagarà, fins que porti la justícia a la victòria; i en el seu nom esperaran les nacions.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Els guarí tots»

Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM (Barcelona, Espanya)

Avui ens trobem un doble missatge. D'una banda, Jesús ens crida amb una bella invitació a seguir-lo: «I el seguiren molts i els guarí tots» (Mt 12,15). Si el seguim trobarem remei a les dificultats del camí, com se'ns recordava fa poc: «Veniu a mi tots els qui esteu fatigats i afeixugats, i jo us alleujaré» (Mt 11,28). D'una altra banda, se'ns mostra la vàlua de l'amor mansuet: «No disputarà ni cridarà» (Mt 12,19).

Ell sap que estem afeixugats i cansats pel pes de les nostres febleses físiques i de caràcter... i per aquesta creu inesperada que ens ha visitat amb tota la seva cruesa, per les desavinences, els desenganys, les tristeses. De fet, «feren consell contra ell per fer-lo perdre» (Mt 12,14) i... nosaltres que sabem que el deixeble no és més que el mestre (cf. Mt 10,24), hem de ser conscients que també haurem de patir incomprensió i persecució.

Tot plegat és un feix que pesa damunt nostre, un farcell que ens doblega. I sentim com si Jesús ens digués: «Deixa el teu farcell als meus peus, jo me n'ocuparé; dóna'm aquest pes que t'aclapara, jo te'l portaré; descarrega't de les teves preocupacions i dóna-me-les a mi...».

És curiós: Jesús ens invita a deixar el nostre pes, però ens n'ofereix un altre: el seu jou, amb la promesa, això sí, de què és suau i lleuger. Ens vol ensenyar que no podem anar pel món sense cap pes. Una càrrega o altra, l'hem de portar. Però que no sigui el nostre farcell ple de materialitat; que sigui el seu pes que no afeixuga.

A l'Àfrica, les mares i germanes més grans porten els menuts a l'esquena. Una vegada, un missioner veié una nena que portava el seu germanet... Li fa: «Vols dir que no és un pes massa gran per a tu?». Ella respon sense pensar-s'ho: «No és un pes, és el meu germanet i me l'estimo». L'amor, el jou de Jesús, no sols no és feixuc, sinó que ens allibera de tot allò que ens aclapara.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Els homes sense remei són aquells que deixen d’atendre els seus propis pecats per fixar-se en els dels altres. I, en no poder excusar-se a si mateixos, estan sempre disposats a acusar als altres» (Sant Agustí)

  • «Jesús, veritable Déu i veritable home, ‘es va despullar’, s’anorreà a si mateix, s’ha assemblat plenament als homes, excepte en el pecat, de manera que es comporta com un servidor dedicat al servei dels altres» (Benet XVI)

  • «Els trets del Messies es revelen, sobretot, en els cants del Servidor (cf. Is 42,1-9). Aquests cants anuncien el sentit de la passió de Jesús, i indiquen la manera com difondrà l’Esperit per vivificar la multitud: no des de l’exterior, sinó despullant-se amb la nostra ‘condició d’esclaus’ (Fl 2,7). Prenent damunt d’ell la nostra mort ens pot comunicar el seu propi Esperit de vida» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 713)