La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte I de durant l'any

1ª Lectura (1S 9,1-4.17-19; 10,1a): Hi havia un benjaminita que es deia Quis, home valent, fill d'Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d'Afié. Tenia un fill què es deia Saül, jove i ben plantat. Entre tots els homes d'Israel no n'hi havia cap de tan ben plantat: d'espatlles en amunt era més alt que ningú.

Un dia es perderen les someres de Quis, el pare de Saül, i Quis digué al seu fill: «Pren un dels mossos i ves-les a buscar». Ells recorregueren la muntanya d'Efraïm i el territori de Salisà, però no les trobaren. Recorregueren després els territoris de Salim i de Jeminí, però tampoc no les hi trobaren. Llavors van anar a la ciutat on residia Samuel, l'home de Déu.

Quan Samuel veié Saül, el Senyor li digué: «Aquí tens l'home de qui et vaig dir que governarà el meu poble». Allà mateix, a la plaça d'entrada a la ciutat, Saül preguntà a Samuel: «On és la casa del vident?». Samuel li respongué: «Soc jo, el vident. Comença a passar i puja al santuari, que avui menjareu amb mi, i demà al matí, després de dir-te tot el que t'interessa, te'n podràs anar». L'endemà, Samuel ungí amb l'oli el cap de Saül, el besà i li digué: «El Senyor t'ungeix per rei d'Israel, el seu poble: governaràs el poble del Senyor i el salvaràs dels enemics que l'envolten».
Salm responsorial: 20
R/. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.
El rei celebra el vostre triomf, Senyor. Com se sent feliç per la vostra victòria. Li heu concedit el que el seu cor volia, no li heu refusat el que us demanava.

Sortiu a rebre'l augurant-li la felicitat, li poseu al front una corona d'or. Us demanava la vida, i li heu fet la gràcia d'allargar els seus anys per sempre, sense fi.

L'ha fet cèlebre la vostra victòria, l'heu cobert d'honor i majestat, sempre es valdran del seu nom per beneir, l'ompliu de goig amb la vostra mirada.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 4,18-19): Al·leluia. El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 2,13-17): En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i Ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles: «Com és que menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i els digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

«No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors»

+ Mn. Joaquim MONRÓS i Guitart (Tarragona, Espanya)

Avui, en l'escena que relata sant Marc, veiem com Jesús ensenyava i com tots venien a escoltar-lo. La fam de doctrina és palesa, llavors i també ara, perquè el pitjor enemic és la ignorància. Tant es així que s'ha fet clàssica l'expressió: «Deixaran d'odiar quan deixin d'ignorar».

Tot passant, Jesús veu Leví, fill d'Alfeu, assegut on recapten els impostos i, en dir-li «vine amb mi!» (Mc 2,14), deixant-ho tot, se n'anà amb Ell. Amb aquesta promptitud i generositat va fer el gran “negoci”. No sols el “negoci del segle”, sinó que també el de l'eternitat.

Cal pensar quant de temps fa que el negoci de recaptar impostos per als romans s'ha acabat, i, en canvi, Mateu —avui més conegut pel seu nou nom que pel de Leví— no deixa d'acumular beneficis amb els seus escrits, en ser una de les dotze columnes de l'Església. Així passa quan se segueix amb promptitud el Senyor. Ell ho va dir: «I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna» (Mt 19,29).

Jesús acceptà el banquet que Mateu li oferí a casa seva, juntament amb altres cobradors d'impostos i pecadors, i amb els seus apòstols. Els fariseus —com a espectadors dels treballs dels altres— fan present als deixebles que el seu Mestre menja amb gent que ells tenen qualificats com a pecadors. El Senyor els sent, i surt en defensa de la seva habitual manera d'obrar amb les ànimes: «No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors» (Mc 2,17). Tota la Humanitat necessita el Metge diví. Tots som pecadors i, com dirà Sant Pau, «tots han pecat i estan mancats de la glòria de Déu» (Rm 3,23).

Responguem amb la mateixa promptitud amb què Maria respongué sempre a la seva vocació de corredemptora.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.