La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XVII de durant l'any

1ª Lectura (Jr 13,1-11): El Senyor em digué: «Vés a comprar-te una faixa de lli i posa-te-la, sense haver-la ni rentada». Jo, tal com el Senyor m'havia dit, em vaig comprar aquesta faixa i me la vaig posar. El Senyor em tornà a fer sentir la seva paraula i em digué: «Treu-te la faixa nova que vas comprar, vés al riu Eufrat i enterra-la allà, dintre una escletxa de roca». Jo hi vaig anar i la vaig colgar vora el riu, tal com el Senyor m'havia manat.

Al cap de molt temps el Senyor em digué: «Torna a l'Eufrat i vés a recollir la faixa que et vaig manar d'enterrar-hi». Hi vaig tornar, vaig desenterrar la faixa i la vaig trobar tan podrida que no servia per a res. Llavors, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Això diu el Senyor: D'aquesta manera posaré fi a la gran arrogància de Judà i de Jerusalem. Aquest mal poble, que no vol escoltar les meves paraules, que té el cor obstinat i segueix d'altres déus, els dóna culte i els adora, tindrà una fi semblant a la d'aquesta faixa, que ja no és bona per a res. Jo m'havia fet meva tota la casa d'Israel i de Judà, com la faixa, que s'adapta estretament a la cintura del qui la porta, diu l'oracle del Senyor. Jo volia que fos el meu poble, honra i bona fama del meu nom, com un vestit de festa; però ells no m'han escoltat».
Salm responsorial: Dt 32
R/. T'oblides de la Roca que et va fer néixer.
T'oblides de la Roca que et va fer néixer, no fas cas de Déu que et va infantar. En veure això el Senyor se'n va cansar, disgustat dels seus fills i filles.

El Senyor pensava: «M'amagaré d'ells, i veurem quina serà la seva fi; perquè son una gent pervertida, uns fills que no són de fiar».

«Ells m'han engelosit adorant falsos déus, m'han disgustat venerant el no-res; i també jo, per engelosir-los, em valdré d'una nació que no es nació, em valdré, per disgustar-los, d'un poble que no té enteniment».
Versicle abans de l'Evangeli (Jm 1,18): Al·leluia. El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 13,31-35): En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques».

Els digué una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar». Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: ‘Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món’.

«No els deia res sense paràboles»

Mn. Josep Mª MANRESA Lamarca
(Valldoreix, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens presenta Jesús predicant als seus deixebles. I ho fa, com en Ell és habitual, en paràboles, és a dir, emprant imatges senzilles i corrents per explicar els grans misteris amagats del Regne. Així podria entendre'l tothom, des de la gent més formada fins a la que tenia menys llums.

«Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa...» (Mt 13,31). Els granets de mostassa no es veuen gairebé, són ben petits, però si en tenim bona cura i es reguen... acaben fent un arbre gran. «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina...» (Mt 13,33). El llevat no es veu, però si no hi fos, la pasta no pujaria. Així també és la vida cristiana, la vida de la gràcia: no es veu exteriorment, no fa soroll, però... si hom deixa que s'introdueixi en el seu cor, la gràcia divina va fent fructificar la llavor i convertint les persones, de pecadores a santes.

Aquesta gràcia divina se'ns dóna per la fe, per la pregària, pels sagraments, per la caritat. Aquesta vida de gràcia, però, és sobretot un do que cal esperar i desitjar amb humilitat. Un do que els savis i entesos d'aquest món no saben apreciar, però que Déu Nostre Senyor vol fer arribar als humils i senzills.

Tant de bo que quan ens cerqui a nosaltres, ens trobi no en el grup dels orgullosos sinó en el dels humils, que es reconeixen febles i pecadors, però ben agraïts i confiats a la bondat del Senyor. Així, el gra de mostassa esdevindrà un arbre gran; així, el llevat de la Paraula de Déu obrarà en nosaltres fruits de vida eterna. Perquè, «com més s'abaixa el cor per la humilitat, més s'enlaira envers la perfecció» (Sant Agustí).