Avui, l'Evangeli ens presenta Jesús predicant als seus deixebles. I ho fa, com en Ell és habitual, en paràboles, és a dir, emprant imatges senzilles i corrents per explicar els grans misteris amagats del Regne. Així podria entendre'l tothom, des de la gent més formada fins a la que tenia menys llums.

«El regne dels cels és semblant a un gra de mostassa...» (Mt 13,31). Els granets de mostassa no es veuen gairebé, són ben petits, però si en tenim bona cura i es reguen... acaben fent un arbre gran. «El regne dels cels és semblant al llevat que una dona pren i amaga en tres mesures de farina...» (Mt 13,33). El llevat no es veu, però si no hi fos, la pasta no pujaria. Així també és la vida cristiana, la vida de la gràcia: no es veu exteriorment, no fa soroll, però... si hom deixa que s'introdueixi en el seu cor, la gràcia divina va fent fructificar la llavor i convertint les persones, de pecadores a santes.

Aquesta gràcia divina se'ns dóna per la fe, per la pregària, pels sagraments, per la caritat. Aquesta vida de gràcia, però, és sobretot un do que cal esperar i desitjar amb humilitat. Un do que els savis i entesos d'aquest món no saben apreciar, però que Déu Nostre Senyor vol fer arribar als humils i senzills.

Tant de bo que quan ens cerqui a nosaltres, ens trobi no en el grup dels orgullosos sinó en el dels humils, que es reconeixen febles i pecadors, però ben agraïts i confiats a la bondat del Senyor. Així, el gra de mostassa esdevindrà un arbre gran; així, el llevat de la Paraula de Déu obrarà en nosaltres fruits de vida eterna. Perquè, «com més s'abaixa el cor per la humilitat, més s'enlaira envers la perfecció» (Sant Agustí).