Avui, Jesús ens diu que els camins de Déu mai condueixen a ràpids resultats. De fet, d'entrada, Jesucrist va anar a parar a la creu. Fins i tot els seus deixebles li feien preguntes semblants: —Què passa?, per què no ens segueixen?, i aleshores Ell els responia amb les paràboles del gra de mostassa o del llevat, per tal que comprenguessin que la mesura de Déu no és l'estadística.

Nogensmenys, el que succeí amb el gra de mostassa i un poc de llevat fou quelcom enormement important i decisiu, malgrat que ells aleshores no ho podien veure. Per a conèixer els resultats en aquestes qüestions cal oblidar-se totalment de les proporcions quantitatives. El cristianisme no és un negoci que es pugui comptabilitzar fent càlculs del tipus "estem venent molt", "tenim una bona política de vendes"...

—Nosaltres prestem un servei que després posem en mans del Senyor. El temps de Jesús, el temps dels deixebles, és el de la sembra i la llavor: és promesa ja present en l'avui.