Avui, Mateu posa davant la nostra consideració dues paràboles sobre el Regne del Cel. L'anunci del Regne és essencial en la predicació de Jesús i en l'esperança del poble elegit. Però és notori que la naturalesa d'aquest Regne no era entesa per la majoria. No l'entenien els sanedrites que el van condemnar a mort, no l'entenien Pilat, ni Herodes, però tampoc la van entendre al començament els mateixos deixebles. Només hi ha una comprensió com la que Jesús demana en el bon lladre, clavat juntament amb Ell a la Creu, quan li diu: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu regne» (Lc 23,42). Ambdós havien estat acusats com a malfactors i estaven a punt de morir; però, per un motiu desconegut, el bon lladre reconeix Jesús com a Rei d'un Regne que vindrà després d'aquella terrible mort. Només podia ser un Regne espiritual.

Jesús, en la seva primera predicació, parla del Regne com d'un tresor amagat, la troballa del qual causa alegria i estimula a comprar el camp per poder gaudir d'ell per sempre: «En el seu goig va i ven tot el que té i compra aquell camp» (Mt 13,44). Però al mateix temps, per arribar al Regne cal cercar-ho amb interès i esforç, fins al punt de vendre tot el que hom té: «Havent trobat una perla de gran valor, va i ven tot el que té i la compra» (Mt 13,46). «¿A què es refereix quan diu busqueu i qui busca, troba? M'atreveixo a dir que es tracta de les perles i la perla, perla que adquireix el qui ho ha donat tot i ha acceptat de perdre-ho tot» (Orígens).

El Regne és pau, amor, justícia i llibertat. Arribar a Ell és, alhora, do de Déu i responsabilitat humana. Davant la grandesa del do diví constatem la imperfecció i la inestabilitat dels nostres esforços, que de vegades queden destruïts pel pecat, les guerres i la malícia que semblen insuperables. No obstant, cal que tinguem confiança, puix el que sembla impossible per a l'home és possible per a Déu.