La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XVII de durant l'any

1ª Lectura (Ex 34,29-35): Quan Moisès baixà de la muntanya del Sinaí amb les dues tauletes de l'aliança a les mans, no s'adonà que li resplendia tota la cara d'haver parlat amb Déu. Aharon i tots els israelites veieren com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li, però Moisès els cridà i Aharon amb tots els caps de la comunitat del poble tornaren cap a ell, i ell els parlà.

Després s'acostaren també tots els israelites, i Moisès els comunicà tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí. Acabat de parlar amb ells, es cobrí la cara amb un vel. Cada vegada que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel, fins que sortia i havia comunicat als israelites el que el Senyor li havia manat. Llavors els israelites veien com resplendia la cara de Moisès. Després es tornava a cobrir amb el vel fins que entrava a parlar amb el Senyor.
Salm responsorial: 98
R/. Sou sant, Senyor, Déu nostre.
Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l'escambell dels seus peus: «Ell és sant!».

Moisès i Aharon amb els seus sacerdots, Samuel amb els qui invoquen el seu nom, invocaven el Senyor, i els responia.

Els parlava en la columna de núvol, i ells escoltaven l'aliança i els preceptes que els donava.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu la muntanya sagrada: és sant el Senyor, el nostre Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,15): Al·leluia. A vosaltres us he dit amics, diu el Senyor; perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 13,44-46): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra».

«Se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp»

Mn. Enric CASES i Martín
(Barcelona, Espanya)

Avui, Mateu porta a considerar dues paràboles sobre el Regne del Cel. L'anunci del Regne és essencial en la predicació de Jesús i en l'esperança del poble elegit. Però és notori que la naturalesa d'aquest Regne no era entesa per la majoria. No l'entenien els sanedrites que el van condemnar a mort, no l'entenien Pilat, ni Herodes, però tampoc la van entendre al començament els mateixos deixebles. Només hi ha una comprensió com la que Jesús demana en el bon lladre, clavat juntament amb Ell a la Creu, quan li diu: «Jesús, recordeu-vos de mi quan estigueu al vostre Regne» (Lc 23,42). Ambdós havien estat acusats com a malfactors i estaven a punt de morir; però, per un motiu desconegut, el bon lladre reconeix Jesús com a Rei d'un Regne que vindrà després d'aquella terrible mort. Només podia ser un Regne espiritual.

Jesús, en la seva primera predicació, parla del Regne com d'un tresor amagat, la troballa del qual causa alegria i estimula a comprar el camp per poder-ne gaudir per sempre: «Ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp» (Mt 13,44). Però al mateix temps, per arribar al Regne cal cercar-lo amb interès i esforç, fins al punt de vendre tot el que hom té: «Quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra» (Mt 13,46). «A què es refereix quan diu busqueu i qui busca, troba? M'atreveixo a dir que es tracta de les perles i la perla, perla que adquireix el qui ho ha donat tot i ha acceptat de perdre-ho tot» (Orígenes).

El Regne és pau, amor, justícia i llibertat. Arribar a Ell és, alhora, do de Déu i responsabilitat humana. Davant la grandesa del do diví constatem la imperfecció i la inestabilitat dels nostres esforços, que de vegades queden destruïts pel pecat, les guerres i la malícia que semblen insuperables. No obstant, cal que tinguem confiança, puix el que sembla impossible per a l'home és possible per a Déu.