La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge II (A) de durant l'any

1ª Lectura (Is 49,3.5-6): El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu». El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d'Israel; m'he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel; t'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra».
Salm responsorial: 39
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Tenia posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m'heu parlat a cau d'orella; no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d'anunciar-la, ho sabeu prou, Senyor.
2ª Lectura (1C 1,1-3): Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d'ells. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 1,14a.12a): Al·leluia. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. A tots els qui l'han rebut, els concedeix poder ser fills de Déu. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 1,29-34): En aquell temps, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: ‘Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia’. Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè Ell es manifestés a Israel».

Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'Ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».

«Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!»

Mn. Joaquim FORTUNY i Vizcarro
(Cunit, Tarragona, Espanya)

Avui hem sentit Joan que, en veure Jesús, diu: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món» (Jn 1,29). Què deurien pensar tota aquella gent? I, què entenem nosaltres? A la celebració de l'Eucaristia tots resem: «Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres / doneu-nos la pau». I el sacerdot invita els fidels a la Comunió tot dient: «Mireu l'anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món...».

No dubtem que quan Joan digué «mireu l'anyell de Déu» tots van entendre què volia dir, ja que l'anyell és una metàfora de caràcter messiànic que havien emprat els profetes, principalment Isaïes, i que era ben coneguda de tots els bons israelites.

D'altra banda, l'anyell és l'animalet que els israelites sacrifiquen per rememorar la pasqua, l'alliberament de l'esclavitud d'Egipte. El sopar pasqual consisteix a menjar un anyell.

I encara els Apòstols i els pares de l'Església diuen que l'anyell és signe de puresa, simplicitat, bondat, mansuetud, innocència... i Crist és la Puresa, la Simplicitat, la Bondat, la Mansuetud, la Innocència. Sant Pere dirà: «Sabeu que heu estat alliberats (...) amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte» (1Pe 1,18.19). I sant Joan, a l'Apocalipsi, empra fins a trenta vegades el terme “anyell” per a designar Jesucrist.

Crist és l'anyell que lleva el pecat del món, que ha estat immolat per donar-nos la gràcia. Lluitem per viure sempre en gràcia, lluitem contra el pecat, avorrim-lo. La formosor de l'ànima en gràcia és tan gran que cap tresor se li pot comparar. Ens fa agradables a Déu i dignes de ser estimats. Per això, al “Glòria” de la Missa es parla de la pau que és pròpia dels homes que estima el Senyor, dels que estan en gràcia.

Joan Pau II, tot urgint-nos a viure en la gràcia que l'Anyell ens ha guanyat, ens diu: «Comprometeu-vos a viure en gràcia. Jesús ha nascut a Betlem precisament per això (...). Viure en gràcia és la dignitat suprema, és l'alegria inefable, és garantia de la pau, és un ideal meravellós».