La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres XVIII de durant l'any

1ª Lectura (Dt 4:32-40): Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t'han precedit, des del dia que Déu creà l'home sobre la terra, investiga d'un cap a l'altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s'ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i hagi continuat en vida; si mai s'ha sentit dir que cap déu hagi intentat d'anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d'un altre combatent contra l'opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls.

A tu, el Senyor t'ha concedit de presenciar-ho perquè sàpigues que ell, i ningú més, és l'únic Déu. Per amonestar-te, et va fer sentir des del cel la seva veu, et va fer contemplar aquí a la terra el seu foc immens, i entremig del foc vas escoltar les seves paraules. Per amor als teus pares va elegir els seus descendents, t'ha fet sortir d'Egipte, ell, personalment, amb el seu gran poder, i ha desposseït davant teu pobles més grans i més poderosos que tu, per introduir-te al seu territori i donar-te'l en herència, com ja és un fet el dia d'avui. Reconeix, doncs, avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre».
Salm responsorial: 76
R/. Recordo de nou les gestes del Senyor.
Recordo de nou les gestes del Senyor, tots aquells fets meravellosos; repasso dintre meu les vostres obres, i penso en les vostres proeses.

Déu meu, era sant el vostre obrar, quin déu era gran com ho era el nostre? Vós, el Déu dels prodigis, revelàveu als pobles el vostre poder.

El vostre braç es va rescatar un poble, la fillada de Jacob i de Josep. Vau conduir com un ramat el vostre poble, sota el guiatge de Moisès i d'Aharon.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5:10): Al·leluia. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 16,24-28): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne».

«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi»

Mn. Pedro IGLESIAS Martínez
(Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens situa clarament enfront del món. És radical el seu plantejament, no admet mitges tintes: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi» (Mt 16,24). En moltes ocasions, davant del patiment generat per nosaltres mateixos o per altres, escoltem: «Hem de suportar la creu que Déu ens envia... Déu ho vol així...», i anem acumulant sacrificis a manera de cupons enganxats en una cartilla, que presentarem en l'auditoria celestial el dia que ens toqui rendir comptes.

El sofriment no té valor en si mateix. Crist no era un estoic: tenia set, fam, cansament, no li agradava que l'abandonessin, es deixava ajudar... On pogué alleugí el dolor, físic i moral. Què passa, aleshores?

Abans de carregar la nostra 'creu', la primera cosa, és seguir Crist. No es pateix i, després, se segueix Crist... A Crist se'l segueix des de l'Amor, i des d'aquí hom pot comprendre el sacrifici, la negació personal: «Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà» (Mt 16,25). És l'amor i la misericòrdia el que condueix al sacrifici. Tot amor vertader engendra sacrifici d'una o altra manera, però no tot sacrifici engendra amor. Déu no és sacrifici; Déu és Amor, i només des d'aquesta perspectiva té sentit el dolor, el cansament i les creus de la nostra existència, després del model d'home que el Pare ens revela en Crist. Sant Agustí sentencià: «En allò que hom estima, o no se sofreix, o el mateix sofriment és estimat».

En l'esdeveniment de la nostra vida, no hem de cercar un origen diví per als sacrificis i les penúries: «Per què Déu m'envia això?», sinó que hem de provar de trobar-los un 'ús diví'?: «Com podré fer d'això un acte de fe i d'amor?». És des d'aquesta posició com seguim Crist i com 'certament' ens fem mereixedors de la mirada misericordiosa del Pare. La mateixa mirada amb què contemplava el seu Fill a la Creu.