Avui Jesús formula una pregunta que és clau de volta: "Què donarà un home a canvi de la seva vida?". Resposta: res que no sigui donar la mateixa vida a Déu. Això suposa que ningú existeix per casualitat: l'home no és un ésser "llançat" al món per atzar, sinó que vàrem ser creats perquè Déu ja ens coneixia i ens estimava.

A la vida de cada home li precedeix un coneixement, una idea i un amor, que constitueixen el fonament de la nostra existència. La creació s'ha fet per tal d'obrir un espai en que poder respondre a l'amor de Déu. El cosmos no fou creat amb vista a què hi hagués una multitud d'astres i tantes altres coses més, sinó per a què hi hagués un lloc per a l'aliança, per al "sí" de l'amor entre Déu i l'home que li respon.

—Senyor, la meva llibertat i la vostra Creu hi són en la meva resposta: sense llibertat la meva resposta no seria d'amor; sense la Creu no seria una resposta adequada per a seguir-te.