La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XX (C) de durant l'any

1ª Lectura (Jr 38,4-6.8-10): En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d'una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans». El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L'hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang.

Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l'han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam». Llavors el rei donà aquesta ordre a Abimèlec, el cusita: «Emporta't tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori».
Salm responsorial: 39
R/. Senyor, no tardeu a defensar-me.
Tenia posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi ha escoltat el meu clam.

M'ha tret fora del fang, del llot on em moria, ha posat els meus peus sobre la roca, i m'hi sento segur.

Ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu; tots els qui ho han vist, se n'admiren, i confien més en el Senyor.

Ara sóc un pobre desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Sou vós qui m'ajudeu i em deslliureu, Déu meu, no trigueu més.
2ª Lectura (He ): Germans, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s'assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 12,49-53): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».

«¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra?»

Mn. Isidre SALUDES i Rebull
(Alforja, Tarragona, Espanya)

Avui -dels llavis de Jesús- escoltem afirmacions esglaiadores: «He vingut a calar foc a la terra» (Lc 12,49); «¿us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no» (Lc 12,51). I és que la veritat divideix enfront de la mentida; la caritat davant de l'egoisme; la justícia enfront de la injustícia...

En el món -i en el nostre interior- hi ha barreja de bé i mal; i ens cal prendre partit, fer una opció, tot essent conscients que la fidelitat és "incòmoda". Sembla més fàcil contemporitzar, però alhora és menys evangèlic.

Som temptats de fer un "evangeli" i un "Jesús" a la nostra mida, segons els nostres gustos i passions. Cal que ens convencem que la vida cristiana no pot ser una pura rutina, un "anar fent", sense afany constant de millorament i de perfecció. Benet XVI ha afirmat que «Jesucrist no és una simple convicció privada o una doctrina abstracta, sinó una persona real, de manera que la seva entrada en la història és capaç de renovar la vida de tots».

El model suprem és Jesús (hem de "tenir la mirada fixa en Ell", especialment en les dificultats i persecucions). Ell acceptà voluntàriament el suplici de la Creu per tal de reparar la nostra llibertat i recuperar la nostra felicitat: «La llibertat de Déu i la llibertat de l'home s'han trobat definitivament en la seva carn crucificada» (Benet XVI). Si tenim present Jesús, no ens deixarem abatre. El seu sacrifici representa tot el contrari de la tebiesa espiritual en la que sovint ens instal·lem nosaltres.

La fidelitat exigeix valentia i lluita ascètica. El pecat i el mal constantment ens tempten, per això s'imposa la lluita, l'esforç valent, la participació en la Passió del Crist. L'odi al pecat no és cosa pacífica. El regne del cel exigeix esforç, lluita i violència amb nosaltres mateixos, i els qui fan aquest esforç són els qui se'l guanyen (cf. Mt 11,12).