Avui, el qui s’ha obert a l’amor de Déu no pot retenir per a ell aquest do. La llum del Crist brilla com en un mirall en el rostre dels cristians, i així es difon i arriba fins a nosaltres, de manera que també nosaltres puguem participar en aquesta visió i reflectir la seva llum a altres. La fe es transmet, per dir-ho així, “per contacte”, de persona a persona, com una flama encén una altra flama.

Ja que la fe neix d’un encontre que es produeix en la història i il•lumina el camí al llarg del temps, té necessitat de transmetre’s a través dels segles. I, mitjançant una cadena ininterrompuda de testimonis, arriba a nosaltres el rostre de Jesús. Com és possible això?

—El passat de la fe, aquell acte d’amor de Jesús que ha fet germinar en el món una vida nova, ens arriba en la memòria dels altres, de testimonis, conservat viu en aquell subjecte únic de memòria que és l’Església. L’Església és una Mare que ens ensenya a parlar el llenguatge de la fe.