Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
L'endemà, quan vaig fer el que el Senyor m'havia manat, la gent em deia: «Explica'ns què significa això: que ho fas per nosaltres?». Jo els vaig respondre: «El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: Digues als del poble d'Israel: Això diu el Senyor: Jo profanaré el meu santuari, que és el vostre orgull i el vostre honor, que us encisa i us té guanyat el cor; moriran per l'espasa els fills i les filles que hauran quedat, i haureu de fer com jo: no tapar-vos la boca amb el mantell ni menjar com en dies de tristesa, ni descobrir-vos el cap ni descalçar-vos. No us podreu plànyer ni plorar: per les vostres culpes us consumireu sospirant els uns amb els altres. Ezequiel és un presagi per a vosaltres: fareu el mateix que ell ha fet, i quan això es complirà, sabreu que sóc el Senyor».
Pensava: «M'amagaré d'ells, i veurem quina serà la seva fi; perquè són una gent pervertida, uns fills que no són de fiar».
«Ells m'han engelosit adorant falsos déus, m'han disgustat venerant el no-res; i també jo, per engelosir-los, em valdré d'una nació que no és nació, em valdré, per disgustar-los, d'un poble que no té enteniment».
Li diu: «Quins?». I Jesús li fa: No mataràs, no adulteraràs, no robaràs, no diràs fals testimoni, honora el pare i la mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. Li diu el jove: «Totes aquestes coses les he guardat; què em falta encara?». Li diu Jesús: «Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; i vine, segueix-me». Però quan hagué sentit el jove aquestes paraules, se n’anà trist, ja que tenia moltes possessions.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?»
Mn. Óscar MAIXÉ i Altés (Roma, Itàlia)Avui la litúrgia de la paraula posa a la nostra consideració el famós passatge del jove ric, aquell jove no reeixí a respondre davant la mirada d'amor amb què Crist es fixà en ell (cf. Mc 10,21). Joan Pau II ens recorda que en aquell jove hi podem reconèixer tot home que s'apropa a Crist i li pregunta sobre el sentit de la seva pròpia vida: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?» (Mt 19,16). El Papa comenta que «l'interlocutor de Jesús intueix que hi ha una connexió entre el bé moral i el ple acompliment del propi destí».
També avui, quantes persones es fan aquesta pregunta! Si mirem al nostre voltant, potser podem pensar que són poques les persones que veuen més enllà, o bé que l'home del segle XXI no necessita aquest tipus de qüestions, ja que les respostes no li serveixen.
Jesús li respon: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Només un és el bo. Però si vols entrar a la vida, guarda els manaments» (Mt 19,17). No és solament legítim preguntar-se pel més enllà, sobre el sentit de la vida, sinó que... és necessari fer-ho! El jove li ha preguntat què ha de fer per tal d'assolir la vida eterna, i el Crist li respon que ha de ser bo.
Avui dia, per alguns o per a molts —tant se val— pot semblar impossible “ésser bo”... O bé, els pot semblar quelcom sense sentit: una ximpleria! Avui, com ara fa vint segles, Crist ens segueix recordant que per tal d'entrar en la vida eterna cal complir els manaments de la llei de Déu: no es tracta d'un “òptim”, sinó que és el camí necessari perquè l'home s'assembli a Déu i així pugui entrar en la vida eterna de la mà del seu Pare-Déu. En efecte, «Jesús mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit mínim que no s'ha de sobrepassar, sinó com una sendera oberta per a un camí moral i espiritual de perfecció, l'impuls interior del qual és l'amor» (Joan Pau II).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Si no ets senyor de tu mateix, encara que siguis poderós, em fa pena i riure el teu senyoratge» (Sant Josepmaria)
«Jesús mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit mínim que no cal sobrepassar, sinó com un sender obert per un camí moral i espiritual de perfecció, l’impuls interior del qual és l’amor» (Sant Joan Pau II)
«‘Mestre, quina cosa bona puc fer per obtenir la vida eterna?’. Al jove que li va fer aquesta pregunta, Jesús va respondre, en primer lloc, invocant la necessitat de reconèixer ‘Déu’ com ‘l’únic bo’, com el Bé per excel·lència i com la font de tot bé. Després li declara: ‘Si vols entrar a la vida eterna, guarda els manaments’ (...). Finalment, resumeix aquests manaments d’una manera positiva: ‘Estimaràs els altres com a tu mateix’» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.052)
