La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 22 de durant l'any
1ª Lectura (1C 4,1-5): Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s'ha proposat. Doncs bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
Salm responsorial: 36
R/. És el Senyor qui salva els justos.
Confia en el Senyor, fes el bé, i viuràs segur en el seu país. Sigui el Senyor la teva delícia, i et donarà el que desitja el teu cor.

Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa'l fer: farà que brilli com la llum el teu dret, la teva raó, com el sol de migdia.

Decanta't del mal i fes el bé, i tindràs una casa per sempre; perquè el Senyor estima la justícia i mai no desempara els seus fidels.

És el Senyor qui salva els justos, els protegeix en dies de perill. El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats, i els salva, perquè en ell es refugien.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,12): Al·leluia. Diu el Senyor: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix tindrà la llum de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 5,33-39): En aquell temps, els fariseus i els mestres de la Llei digueren a Jesús: «Els deixebles de Joan dejunen amb freqüència i fan pregàries, i de manera semblant els dels fariseus, però els teus mengen i beuen». Jesús els digué: «¿És que podeu fer dejunar els amics de l’espòs mentre és amb ells l’espòs? Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs, llavors, en aquells dies dejunaran». I els deia també una paràbola: «Ningú no arrenca un pedaç d’un vestit nou i el posa en un de vell; altrament, a més que malmetrà el nou, al vell no li escaurà l’afegit del nou. I ningú no posa vi nou en bots vells -altrament el vi nou romprà els bots vells, i aquell es vessarà i els bots es faran malbé-, sinó que el vi nou s’ha de posar en bots nous. I ningú, bevent el vell, vol el nou, ja que diu: “El vell és millor!”».

© Albada Editorial / evangeli.net

«¿És que podeu fer dejunar els amics de l’espòs mentre és amb ells l’espòs?»

Mn. Frederic RÀFOLS i Vidal (Barcelona, Espanya)

Avui, en la nostra reflexió sobre l'Evangeli, veiem la trampa que fan els fariseus i els mestres de la Llei, quan tergiversen una qüestió important: senzillament, ells contraposen el dejunar i pregar dels deixebles de Joan i dels fariseus amb el menjar i beure dels deixebles de Jesús.

Jesucrist ens diu que a la vida hi ha un temps de dejunar i pregar, i que hi ha un temps de menjar i beure. Això és: la mateixa persona que prega i dejuna és la que menja i beu. Ho veiem a la vida quotidiana: contemplem l'alegria senzilla d'una família, potser a la nostra mateixa família. I veiem que, en un altre moment, la tribulació visita aquella família. Els subjectes són els mateixos, però cada cosa al seu temps: «¿És que podeu fer dejunar els amics de l’espòs mentre és amb ells l’espòs? Però vindran dies...» (Lc 5,34).

Tot té el seu moment; sota el cel hi ha un temps per a cada cosa: «Un temps d'esquinçar i un temps de cosir» (Coh 3,7). Aquestes paraules dites per un savi de l'Antic Testament, no precisament dels més optimistes, quasi coincideixen amb la senzilla paràbola del vestit apedaçat. I segurament coincideixen d'alguna manera amb la nostra pròpia experiència. L'equivocació és que al temps de cosir, esquincem, i al temps d'esquinçar, cosim. Llavors res surt bé.

Nosaltres sabem que com Jesucrist, per la passió i mort, arribarem a la glòria de la Resurrecció, i tot altre camí no és el camí de Déu. Precisament, Simó Pere és amonestat quan vol allunyar el Senyor de l'únic camí: «No trobes el gust de les coses de Déu sinó de les dels homes» (Mt 16,23). Si podem gaudir d'uns moments de pau i alegria, aprofitem-los. Segurament ja ens vindran moments de dejunar de valent. L'única diferència és que, afortunadament, sempre tindrem el nuvi amb nosaltres. I és això el que no sabien els fariseus i, potser per això, a l'Evangeli quasi sempre se'ns presenten com persones malhumorades. Sobretot no en siguem nosaltres de persones malhumorades, tot admirant la suau ironia del Senyor que es trasllueix a l'Evangeli d'avui.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Vols apaivagar Déu? Coneix el que has de fer amb tu mateix perquè Déu et sigui propici. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, tu no el menysprees. Aquest és el sacrifici que has d’oferir» (Sant Agustí)

  • «L’Evangeli és festa! I només es pot viure plenament l’Evangeli en un cor alegre i renovat. Que el Senyor ens doni la gràcia de no romandre presoners, la gràcia de l’alegria i de la llibertat que ens porta la novetat de l’Evangeli» (Benet XVI)

  • «Forces que surten del cos del Crist, sempre vivent i vivificant, accions de l’Esperit Sant que actua en el seu Cos que és l’Església, els sagraments són ‘les obres mestres de Déu’ en la nova i eterna aliança» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.116)