La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XXV de durant l'any

1ª Lectura (Esd 6,7-8.12b.14-20): En aquells dies, el rei Darius donà als governadors de la regió occidental de l'Eufrat aquest decret: «Deixeu continuar les obres d'aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus notables el reconstrueixin al mateix lloc on era. A més, perquè no s'interrompin els treballs de reconstrucció, ordeno que, amb els ingressos reials de la regió occidental de l'Eufrat, pagueu puntualment als notables dels jueus les despeses de les obres. Jo, Darius, he donat aquest decret. Que sigui executat fidelment».

Els notables dels jueus avançaren la reconstrucció, encoratjats pels oracles del profeta Ageu i de Zacaries, fill d'Addó. Pel voler del Déu d'Israel, acabaren feliçment la reconstrucció, tal com ho havien decretat Cirus i Darius. L'edifici del temple quedà enllestit el dia tres del mes d'Adar, l'any sisè del regnat de Darius. El poble d'Israel, sacerdots, levites i els altres repatriats, celebrà amb alegria la dedicació d'aquest temple de Déu. Per dedicar-lo oferiren cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i dotze bocs pels pecats de tot Israel, un per cadascuna de les dotze tribus.

Després designaren els torns dels sacerdots i dels levites per al servei del culte a Jerusalem tal com ho prescriuen els llibres de Moisès. El dia catorze del primer mes els repatriats van celebrar la festa de Pasqua. Els levites, que es trobaven, sense cap excepció, en estat de puresa legal, immolaren els anyells per a tots els repatriats, per a ells mateixos i per als seus germans sacerdots.
Salm responsorial: 121
R/. Anem amb alegria a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor». Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós.

És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor, a complir l'aliança d'Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 8,28): Al·leluia. Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 8,19-21): En aquell temps, la mare i els germans de Jesús van arribar on Ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va dir: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure». Ell els respongué: «La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen».

«La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen»

Mn. Xavier JAUSET i Clivillé
(Lleida, Espanya)

Avui llegim un passatge preciós de l'Evangeli. Jesús no fa cap ofensa a la seva mare, ja que Ella és la primera en escoltar la Paraula de Déu i d'Ella neix el qui és la Paraula. Al mateix temps és la que amb més perfecció va complir el voler de Déu: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38), li respon a l'àngel en l'Anunciació.

Jesús ens diu el que ens cal per a esdevenir, també nosaltres, familiars seus: «Els qui escolten...» (Lc 8,21) i per a escoltar cal que ens apropem com els seus familiars, els quals arribaren on Ell era; però no se li podien acostar per la gentada que hi havia. Fan l'esforç d'apropar se; serà bo que ens preguntem si lluitem i procurem vèncer els obstacles que anem trobant a l'hora d'atansar-nos a la Paraula de Déu. ¿Dedico, cada dia, uns minuts a llegir, escoltar i meditar la Sagrada Escriptura? Sant Tomàs d'Aquino ens recorda que «cal que meditem contínuament la Paraula de Déu (...); aquesta meditació ajuda poderosament en la lluita contra el pecat».

I, finalment, complir la Paraula. No és suficient escoltar la Paraula; cal que la complim si volem ser de la família de Déu. Cal posar en pràctica allò que ens diu! Per això serà bo que ens preguntem si només obeeixo quan allò que se'm demana em ve de gust o és relativament fàcil, i, al contrari, si quan és l'hora de renunciar al benestar, a la pròpia fama, als béns materials o al temps que disposo per l'esbarjo..., poso en un parèntesi la Paraula fins que vinguin més ben donades. Demanem a la Verge Maria que com Ella escoltem i complim la Paraula de Déu i anar així pel camí que duu a la felicitat per sempre.