1ª Lectura (1S 24,3-21): En aquells dies, Saül prengué tres mil homes escollits de l'exèrcit d'Israel, i anà a perseguir David i els seus homes cap a Suré-ha-Jaelim. Arribà a Gaderot-ha-Son, on hi ha una cova vora el camí. Saül hi entrà per fer les seves necessitats, però justament David amb els seus homes era al fons de la cova. Els homes de David li digueren: «Ara és la teva, com t'havia dit el Senyor. Té l'enemic: fes-ne el que vulguis». David s'atansà d'amagat i tallà la punta del mantell de Saül. Un cop l'hagué tallat, sentí remordiment d'haver-ho fet i digué als seus homes: «Déu me'n guard, de fer res de mal al meu rei, l'Ungit del Senyor. No aixecaré la mà contra ell, perquè és l'Ungit del Senyor». Amb aquestes paraules David dissuadí els seus homes i no els permeté que es llancessin sobre Saül.

Saül sortí de la cova i va seguir camí enllà: Després sortí David i cridà darrera Saül: «Rei, senyor meu!» Saül es girà i David es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat a les meves mans dintre la cova, però no t'he volgut matar: T'he perdonat la vida pensant que jo no he d'aixecar la mà contra el meu rei, que és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta del teu mantell. T'he tallat la punta del mantell, però no t'he volgut matar. Perquè vegis clar que no he fet res de mal, ni m'he revoltat ni t'he estat infidel. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. Que el Senyor decideixi qui té raó: i que em faci justícia; jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: ‘La condemna, se la donen els mateixos culpables’. No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d'Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor sigui el nostre jutge i decideixi qui té raó. Que es faci seva la meva causa i em faci justícia».

Quan David hagué dit tot això, Saül preguntà: «David, fill meu, és de debò la teva veu?» I arrencà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Avui has demostrat on arriba la teva bondat per mi, el Senyor m'havia posat a les teves mans, però tu no m'has volgut matar. Quan algú atrapa el seu enemic, li deixa seguir mai el seu camí tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi això que has fet amb mi. Jo sé de cert que tu seràs rei, i que el teu regnat es perpetuarà en el poble d'Israel».