Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Saül sortí de la cova i va seguir camí enllà: Després sortí David i cridà darrera Saül: «Rei, senyor meu!» Saül es girà i David es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat a les meves mans dintre la cova, però no t'he volgut matar: T'he perdonat la vida pensant que jo no he d'aixecar la mà contra el meu rei, que és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta del teu mantell. T'he tallat la punta del mantell, però no t'he volgut matar. Perquè vegis clar que no he fet res de mal, ni m'he revoltat ni t'he estat infidel. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. Que el Senyor decideixi qui té raó: i que em faci justícia; jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: ‘La condemna, se la donen els mateixos culpables’. No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d'Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor sigui el nostre jutge i decideixi qui té raó. Que es faci seva la meva causa i em faci justícia».
Quan David hagué dit tot això, Saül preguntà: «David, fill meu, és de debò la teva veu?» I arrencà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Avui has demostrat on arriba la teva bondat per mi, el Senyor m'havia posat a les teves mans, però tu no m'has volgut matar. Quan algú atrapa el seu enemic, li deixa seguir mai el seu camí tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi això que has fet amb mi. Jo sé de cert que tu seràs rei, i que el teu regnat es perpetuarà en el poble d'Israel».
Clamo al Déu Altíssim, al Déu què tant m'afavoreix. M'enviarà des del cel un salvador, confondrà els perseguidors que ja em tenien a la mà, Déu em dona prova d'un amor fidel.
Alceu-vos cel amunt, Déu meu; i ompliu la terra de la vostra glòria. El vostre amor és gran fins al cel, arriba als núvols la vostra lleialtat.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Jesús pujà a una muntanya i cridà a si els qui ell volgué»
Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)Avui, l'Evangeli condensa la teologia de la vocació cristiana: el Senyor elegeix als qui vol per tal d'estar amb Ell i enviar-los a ser apòstols (cf. Mc 3,13-14). En primer lloc, els elegeix: abans de la creació del món, ens ha destinat a ser sants (cf. Ef 1,4). Ens estima en Crist, i en Ell ens modela tot donant-nos les qualitats per tal d'esdevenir fills seus. Solament amb vista a la vocació s'entenen les nostres qualitats; la vocació és el “paper” que ens és donat en la redempció. És en el descobriment de l'íntim “perquè” de la meva existència quan em sento plenament “jo”, quan visc la meva vocació.
I, per a quina cosa ens ha cridat? Per a romandre amb Ell. Aquesta crida implica correspondència: «Un dia —no vull generalitzar, obre el teu cor al Senyor i explica-li la teva història—, potser un amic, un cristià corrent igual que tu, et va descobrir un panorama profund i nou, que alhora era vell com l'Evangeli. Et va suggerir la possibilitat d'entestar-te de veres a seguir Crist, de fer-te apòstol d'apòstols. Potser llavors vas perdre la tranquil·litat i no la vas recobrar, convertida en pau, fins que lliurement, perquè et va donar la gana —que és la raó més sobrenatural—, vas respondre que sí a Déu. I vingué l'alegria, vigorosa, constant, que solament desapareix quan t'apartes d'Ell» (Sant Josepmaria).
És do, però també tasca: santedat mitjançant l'oració i els sagraments, i, a més, la lluita personal. «Tots els fidels cristians, de qualsevol estat i condició, són cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat, santedat que, àdhuc en la societat terrenal, contribueix a una forma de vida més humana» (Concili Vaticà II).
Així, podem sentir la missió apostòlica: portar el Crist als altres; tenir-lo i portar-lo. Avui podem considerar més acuradament la crida, i afinar en algun detall de la nostra resposta d'amor.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«‘Us exhorto a presentar els vostres cossos’ (Rm 12,1). En pregar així, l’Apòstol eleva tots els homes a la dignitat del sacerdoci: exhorta tots a presentar llurs cossos com a sacrifici vivent» (Sant Pere Crisòleg)
«El bé sempre tendeix a comunicar-se. Comunicant-lo, el bé s’arrela i es desenvolupa (...). No haurien de sorprendre’ns, llavors, algunes expressions de sant Pau: ‘L'amor de Crist ens obliga’ (2Co 5,14); ‘Ai de mi si no anunciés l'Evangeli!’ (1Co 9,16)» (Francesc)
«Des del començament de la seva vida pública, Jesús va escollir dotze homes per anar amb Ell i participar de la seva missió; els donà part en la seva autoritat ‘i els envià a proclamar el Regne de Déu i a guarir’ (Lc 9,2) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 551)
