La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres II de durant l'any

1ª Lectura (1S 24,3-21): En aquells dies, Saül prengué tres mil homes escollits de l'exèrcit d'Israel, i anà a perseguir David i els seus homes cap a Suré-ha-Jaelim. Arribà a Gaderot-ha-Son, on hi ha una cova vora el camí. Saül hi entrà per fer les seves necessitats, però justament David amb els seus homes era al fons de la cova. Els homes de David li digueren: «Ara és la teva, com t'havia dit el Senyor. Té l'enemic: fes-ne el que vulguis». David s'atansà d'amagat i tallà la punta del mantell de Saül. Un cop l'hagué tallat, sentí remordiment d'haver-ho fet i digué als seus homes: «Déu me'n guard, de fer res de mal al meu rei, l'Ungit del Senyor. No aixecaré la mà contra ell, perquè és l'Ungit del Senyor». Amb aquestes paraules David dissuadí els seus homes i no els permeté que es llancessin sobre Saül.

Saül sortí de la cova i va seguir camí enllà: Després sortí David i cridà darrera Saül: «Rei, senyor meu!» Saül es girà i David es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat a les meves mans dintre la cova, però no t'he volgut matar: T'he perdonat la vida pensant que jo no he d'aixecar la mà contra el meu rei, que és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta del teu mantell. T'he tallat la punta del mantell, però no t'he volgut matar. Perquè vegis clar que no he fet res de mal, ni m'he revoltat ni t'he estat infidel. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. Que el Senyor decideixi qui té raó: i que em faci justícia; jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: ‘La condemna, se la donen els mateixos culpables’. No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d'Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor sigui el nostre jutge i decideixi qui té raó. Que es faci seva la meva causa i em faci justícia».

Quan David hagué dit tot això, Saül preguntà: «David, fill meu, és de debò la teva veu?» I arrencà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Avui has demostrat on arriba la teva bondat per mi, el Senyor m'havia posat a les teves mans, però tu no m'has volgut matar. Quan algú atrapa el seu enemic, li deixa seguir mai el seu camí tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi això que has fet amb mi. Jo sé de cert que tu seràs rei, i que el teu regnat es perpetuarà en el poble d'Israel».
Salm responsorial: 56
R/. Compadiu-vos de mi, Déu meu, compadiu-vos de mi.
Compadiu-vos de mi, Déu meu, compadiu-vos de mi. En vós trobo refugi, m'acullo a l'ombra de les vostres ales, fins que passin aquests mals.

Clamo al Déu Altíssim, al Déu què tant m'afavoreix. M'enviarà des del cel un salvador, confondrà els perseguidors que ja em tenien a la mà, Déu em dona prova d'un amor fidel.

Alceu-vos cel amunt, Déu meu; i ompliu la terra de la vostra glòria. El vostre amor és gran fins al cel, arriba als núvols la vostra lleialtat.
Versicle abans de l'Evangeli (2C 5,19): Al·leluia. Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, i a nosaltres ens ha encomanat el missatge de la reconciliació. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 3,13-19): En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir “fills del tro”; Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i Judes Iscariot, el qui el va trair.

«Jesús pujà a la muntanya y va cridar els qui va voler»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli condensa la teologia de la vocació cristiana: el Senyor elegeix als qui vol per tal d'estar amb Ell i enviar-los a ser apòstols (cf. Mc 3,13-14). En primer lloc, els elegeix: abans de la creació del món, ens ha destinat a ser sants (cf. Ef 1,4). Ens estima en Crist, i en Ell ens modela tot donant-nos les qualitats per tal d'esdevenir fills seus. Solament amb vista a la vocació s'entenen les nostres qualitats; la vocació és el “paper” que ens és donat en la redempció. És en el descobriment de l'íntim “perquè” de la meva existència quan em sento plenament “jo”, quan visc la meva vocació.

I, per a quina cosa ens ha cridat? Per a romandre amb Ell. Aquesta crida implica correspondència: «Un dia —no vull generalitzar, obre el teu cor al Senyor i explica-li la teva història—, potser un amic, un cristià corrent igual que tu, et va descobrir un panorama profund i nou, que alhora era vell com l'Evangeli. Et va suggerir la possibilitat d'entestar-te de veres a seguir Crist, de fer-te apòstol d'apòstols. Potser llavors vas perdre la tranquil·litat i no la vas recobrar, convertida en pau, fins que lliurement, perquè et va donar la gana —que és la raó més sobrenatural—, vas respondre que sí a Déu. I vingué l'alegria, vigorosa, constant, que solament desapareix quan t'apartes d'Ell» (Sant Josepmaria).

És do, però també tasca: santedat mitjançant l'oració i els sagraments, i, a més, la lluita personal. «Tots els fidels cristians, de qualsevol estat i condició, són cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat, santedat que, àdhuc en la societat terrenal, contribueix a una forma de vida més humana» (Concili Vaticà II).

Així, podem sentir la missió apostòlica: portar el Crist als altres; tenir-lo i portar-lo. Avui podem considerar més acuradament la crida, i afinar en algun detall de la nostra resposta d'amor.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.