La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres XXVI de durant l'any

1ª Lectura (Ba 1,15-22): El Senyor, el nostre Déu, ha estat bo. Però a nosaltres no ens queda res més que la vergonya que passen avui els homes de Judà, els ciutadans de Jerusalem, els nostres reis i governants, els sacerdots, els profetes i els nostres pares, perquè hem pecat contra el Senyor, l'hem desobeït i no n'hem fet cas, quan ens deia que seguíssim els manaments que ens havia donat. Des del dia que el Senyor va fer sortir d'Egipte els nostres pares fins al dia d'avui no hem fet cas d'ell, el nostre Déu, i l'hem desobeït amb tota lleugeresa.

Per això s'han apoderat de nosaltres les calamitats i les malediccions que el Senyor anuncià a Moisès, el seu servent, el dia que va fer sortir d'Egipte els nostres pares per donar-nos aquest país que regalima llet i mel. Tampoc no hem fet cas del que ens deia el Senyor, el nostre Déu, per la paraula dels profetes que ens enviava. Cadascú, seguint l'obstinació del seu cor pervertit, donava culte a d'altres déus i obrava el mal que ofèn el nostre Déu.
Salm responsorial: 78
R/. Allibereu-nos, Senyor, per l'honor del vostre nom.
Mireu, Déu nostre, els pagans envaeixen la vostra heretat i profanen el temple sant. Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes. Llencen als ocells per menjar els cadàvers dels vostres servents, donen a les bèsties ferotges la carn dels vostres fidels.

Als voltants de Jerusalem corre com aigua la sang, i ningú no enterra els morts. Els nostres veïns ens escarneixen, som la burla dels pobles que ens envolten. Fins quan, Senyor! Sereu sempre tan sever, abrandat com un incendi?

No ens tingueu en compte les culpes passades, acolliu-nos per la vostra pietat, no trigueu més, que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre, per l'honor del vostre nom; allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats per amor del vostre nom.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 94,8): Al·leluia. No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 10,13-16): En aquell temps, Jesús digué: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. Per això, el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat».

«Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi»

Mn. Jordi SOTORRA i Garriga
(Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui veiem Jesús dirigint la seva mirada vers les ciutats de Galilea que havien estat objecte de la seva preocupació i on havia predicat i realitzat les obres del Pare. Enlloc com a Corazín, Betsaida i Cafarnaüm no hi havia predicat i ni hi havia fet miracles. La sembra havia estat abundant, però no hi va haver bona collita. Ni Jesús no els va poder convèncer...! Quin misteri el de la llibertat humana! Podem dir “no” a Déu... El missatge evangèlic no s'imposa per la força: tan sols s'ofereix i jo m'hi puc tancar; el puc acceptar o el puc rebutjar. El respecte del Senyor per la meva llibertat és total. Quina responsabilitat, la meva!

Les expressions de Jesús: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!» (Lc 10,13) en acabar la seva missió apostòlica expressen més un sofriment que una condemna. La proximitat del Regne de Déu no fou per aquelles ciutats una crida a la penitència i al canvi. Jesús reconeix que a Sidó i a Tir haurien aprofitat millor tota la gràcia dispensada als galileus.

La decepció de Jesús és més gran quan es tracta de Cafarnaüm. «¿Et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!» (Lc 10,15). Aquí hi tenia Pere la seva casa i Jesús n'havia fet el centre de la seva predicació. Una vegada més hi veiem en aquestes paraules més un sentiment de tristesa que no pas una amenaça. Això mateix podríem dir de moltes ciutats i persones de la nostra època. Es creuen que van amunt i en realitat es van enfonsant.

«Qui us escolta a vosaltres m'escolta a mi» (Lc 10,16). Aquestes paraules amb què acaba l'Evangeli són una crida a la conversió i són portadores d'esperança. Si escoltem la veu de Jesús encara hi som a temps. La conversió consisteix en que l'amor vagi superant l'egoisme en la nostra vida, i això és una feina sempre inacabada. Sant Màxim ens dirà: «No hi ha res tan agradable i estimat per Déu, com el fet que els homes es converteixin a Ell amb sincer penediment».