La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XXVIII de durant l'any

1ª Lectura (Rm 2,1-11): A vosaltres que us poseu a fer de jutges, qui us podrà excusar? Cada vegada que condemneu els altres us doneu la sentència, ja que vosaltres, tot i fer de jutges, feu igual que es qui desconeixen el Déu veritable. Tothom sap que Déu condemna tal com es mereixen els qui cometen aquelles culpes. Si, doncs, vosaltres cometeu les mateixes culpes, penseu que us escapareu del judici de Déu perquè condemneu els qui les cometen? Creieu que ens podem prendre a la lleugera la immensa bondat de Déu, la seva tolerància, la seva paciència? No us adoneu que la seva bondat us crida a convertir-vos?

Però els vostres cors endurits, que no es volen convertir, no fan sinó acumular-vos càstig de Déu per al dia del càstig. Aquell dia tothom veurà clarament que el judici de Déu és just. Ell donarà a cadascú segons les seves obres: la vida eterna, als qui busquen la glòria, l'honor i la immortalitat en la pràctica del bé; el càstig als rebels, que en lloc de creure en la veritat creuen en la mentida. Déu donarà penes i turment a tothom qui fa el mal, primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles, i donarà glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles. Déu no fa diferències a favor dels uns o dels altres.
Salm responsorial: 61
R/. Vós, Senyor, pagueu a cadascú segons les seves obres.
Només en Déu reposa la meva ànima, d'ell em ve la salvació. Només ell és la roca que em salva, ell és el castell on em trobo segur.

Reposa només en Déu, ànima meva, d'ell em ve tota esperança. Només ell és la roca que em salva, ell és el castell on em trobo segur.

Vosaltres, poble reunit, confieu en ell, esplaieu davant d'ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 11,42-46): En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre. Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt! Un mestre de la Llei li digué: «Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres». Jesús respongué: «Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!».

«Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre»

+ Mn. Joaquim FONT i Gassol
(Igualada, Barcelona, Espanya)

Avui veiem com el Diví Mestre ens dóna algunes lliçons: entre elles, ens parla dels delmes i també de la coherència que han de tenir els educadors (pares, mestres i tot cristià apòstol). En l'Evangeli segons sant Lluc de la Missa d'avui, l'ensenyança apareix de manera més sintètica, però en els passatges paral·lels de Mateu (23,1ss.) és ben extensa i concreta. Tot el pensament del Senyor conclou en què l'ànima de la nostra activitat han d'ésser la justícia, la caritat, la misericòrdia i la fidelitat (cf. Lc 11,42).

Els delmes en l'Antic Testament i la nostra actual col·laboració amb l'Església, segons les lleis i els costums, van en la mateixa línia. Emperò, donar valor de llei obligatòria a coses petites —com ho feien els Mestres de la Llei— és exagerat i fatigós: «Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!» (Lc 11,46).

És veritat que les persones que afinen tenen delicadeses de generositat. Hem tingut vivències recents de persones que de la collita porten per a l'Església —per al culte i per als pobres— el 10% (delme); d'altres que reserven la primera flor (les primícies), el fruit millor del seu hort; o bé venen a oferir el mateix import que han gastat en el viatge d'esbarjo o vacances; altres porten el producte preferit del seu treball, tot plegat per aquest mateix fi. S'hi endevina assimilat l'esperit del Sant Evangeli. L'amor és enginyós; de coses petites en treu alegries i mèrits davant de Déu.

El bon pastor passa al davant del ramat. El pares bons són model: l'exemple arrossega. Els bons educadors s'esforcen a viure les virtuts que ensenyen. Això és la coherència. No solament amb un dit, sinó de ple: Vida de Sagrari, devoció a la Mare de Déu, petits serveis a la llar, escampar bon humor cristià... «Les ànimes grans fan bon cabal de les coses petites» (Sant Josepmaria).