Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell, hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim.
Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.
Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d'alegria.
Canteu al Senyor les vostres melodies, canteu-les al so de les cítares; aclameu el rei, que és el Senyor, amb trompetes i tocs de corn.
I quan sortí d’allí, els escribes i fariseus començaren a insistir fortament i a interrogar-lo sobre moltes coses, insidiant-lo a fi de caçar alguna cosa de la seva boca.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Edifiqueu els sepulcres dels profetes, i els vostres pares els mataren!»
Mn. Pedro-José YNARAJA i Díaz (El Montanyà, Barcelona, Espanya)Avui, se'ns planteja el sentit, acceptació i tracte dispensat als profetes: «Els enviaré profetes i apòstols, i d’ells en mataran i perseguiran» (Lc 11,49). Són persones de qualsevol condició social o religiosa, que han rebut el missatge diví i se n’han impregnat; impulsats per l'Esperit, l'expressen amb signes i paraules comprensibles per al seu temps. És un missatge que es transmet mitjançant discursos, generalment poc afalagadors, o accions quasi sempre difícils d'acceptar. Una característica de la profecia és la seva incomoditat. El do resulta molest per a qui el rep, ja que li cou per dins, i és incòmode per al seu entorn, que avui, gràcies a Internet o els satèl·lits, es pot estendre a tot arreu.
Els contemporanis del profeta pretenen condemnar-lo al silenci, el calumnien, el desacrediten, així fins que mor. Arriba llavors el moment d'aixecar-li el sepulcre i d'organitzar-li homenatges, quan ja no molesta. Actualment no manquen profetes que gaudeixen de fama universal. La Mare Teresa, Joan XXIII, Monsenyor Romero... Recordem allò que reclamaven i ens exigien?, duem a la pràctica el que ens van fer veure? A la nostra generació hom li demanarà comptes de la capa d'ozó que ha destruït, de la desertització causada pel nostre malversament de l'aigua, però també de l'ostracisme al qual hem reduït els nostres profetes.
Encara hi ha persones que es reserven el “dret de saber en exclusiva”, que —en el millor dels casos— el comparteixen amb els seus, amb aquells que els permeten de continuar enfilats en llurs èxits i fama. Persones que barren el pas als qui miren d'entrar en els àmbits del coneixement, no fos cas que arribin a saber tant com ells i els avancin: «Ai de vosaltres, doctors de la Llei, perquè heu pres la clau de la ciència! I vosaltres no hi heu entrat, i a aquells que hi entraven els ho heu prohibit» (Lc 11,52).
Ara, com en temps de Jesús, molts analitzen frases i estudien textos per desacreditar els qui incomoden amb llurs paraules: fem també nosaltres igual? «No hi ha res més perillós que jutjar les coses de Déu amb els discursos humans» (Sant Joan Crisòstom).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Què pensar dels qui s’adornen amb un nom i no ho són? Així, molts s’anomenen cristians, però en realitat ells no són trobats de tal manera, perquè no són el que diuen, ni en la vida, ni en els costums, ni en l’esperança, ni en la caritat» (Sant Agustí)
«És propi de la temptació adoptar una aparença moral: no ens invita directament a fer el mal, això seria molt groller. Fingeix mostrar-nos el millor» (Benet XVI)
«Durant tota la seva vida, Jesús va presentar-se com el nostre model: Ell és “l’home perfecte”, que ens invita a ser deixebles seus i a seguir-lo. Amb el seu abaixament, ens dóna un exemple a imitar; amb la seva pregària, ens mou a pregar; amb la seva pobresa ens crida a acceptar lliurement el despullament i les persecucions» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 520)
